Creat:

Actualitzat:

El digital Público publicava aquesta setmana (4/10/18) una exclusiva molt esclaridora dels engranatges de la política i les motivacions dels polítics. El titular deia que l’1 d’octubre de l’any passat una trucada de Miquel Iceta, primer secretari del PSC, a la vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaría “va ser clau per a la retirada dels cossos i forces de seguretat de l’Estat”. Vaja que si els antidisturbis no van continuar repartint, va ser gràcies a ell. Fins aquí el titular. L’article ja és una altra cosa. Després d’esmentar que el primer i principal motiu per parar les càrregues va ser la difusió internacional de les imatges; mostra el fangar, les vergonyes i que miserables que poden arribar a ser la política i els polítics. Santamaría va usar la trucada per dir que el PSC amenaçava d’anar a votar en ple si no paraven les càrregues policials. Iceta confirma la trucada però nega que amenaces que el PSC anés a votar aquell dia, perquè no hauria estat coherent amb el posicionament del seu partit (que amb el PP, PSOE i Ciutadans, havia donat llum verd a l’aplicació de l’article 155). L’article, que cita com a fonts persones properes al gabinet de crisi, afegeix, com qui no vol la cosa, que l’afirmació de Santamaría podria obeir a la guerra oberta –“jugades” en diuen– que hi havia entre ella i Cospedal pel control del poder dins el govern Rajoy. Acaba l’article apuntant que malgrat la defenestració de Cospedal, els sector del PP guanyador és el que va contribuir a les actuacions il·legals a Catalunya, a saber, Jorge Fernández Díaz, Alícia Sánchez-Camacho i Juan Ignacio Zoido. Facin joc!

tracking