x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Els llaços grocs

Llegeixo amb tristesa i estupor la notícia i deploro l’ordre de fer tapar els llaços grocs pintats a la carretera durant el pas de la Vuelta
Actualitzada 02/10/2018 a les 20:29
Llegeixo amb tristesa i estupor la notícia publicada al Diari d’Andorra i deploro l’ordre de fer tapar els llaços grocs pintats damunt el ferm de la carretera durant el darrer pas de la Vuelta a Andorra.
Precisament és generalment admès que en curses ciclistes el públic pugui mostrar els seus sentiments, bé sigui amb banderes, eslògans, disfresses o pintades sobre l’asfalt.
A més, tots els nombrosos intel·lectuals i juristes que han participat en debats dels dar­rers temps sobre aquest tema recurrent han coincidit que ningú té dret d’esborrar ni treure el que hagi estat posat en un espai públic que pertany a tots.
Cal dir amb contundència que els llaços grocs no representen allò que els miserables de Ciudadanos ens volen fer creure. Els llaços grocs no constitueixen cap ofensa, els llaços grocs són el contrari, un crit contra la intolerància, contra la violència i contra la injustícia que a més ha estat sempre molt valorat per totes les democràcies. En unes és una variant de la solidaritat, en altres un signe reivindicatiu, i en tots els casos un senyal positiu.
A tall d’exemple, a Alemanya s’utilitza com a suport de les forces armades, a Australià com a protesta contra els incendis forestals, en altres països com a identificació amb els bombers, al Canadà simplement com a senyal d’esperança, a Xina i Corea per recordar els morts en sinistres marítims, a Indonèsia per homenatjar les víctimes de la revolució, a Italià com a suport als presoners de guerra, al Japó la medalla groga és atribuïda a les persones considerades models públics, a Singapur s’utilitza com a mostra d’oportunitat per a exconvictes, i entre moltes altres significats també serveix com a mostra de solidaritat amb múltiples malalties.
Espanya ha estat sempre la cara discrepant entre tantes valoracions positives de l’ús del llaç groc des que el virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar ja el va prohibir l’any 1704 amb l’argument que creava desavinença.
Avui tots coneixem les discordances que genera al país veí. A tall d’exemple, el diari ABC designa el color groc com el color de la traïció i el defineix com color de Judes Iscariot! I del mertrallament quotidià de la COPE no cal ni parlar-ne. Fins i tot a Kafka li costaria trobar una explicació coherent.
Aquesta és la força i importància dels símbols. Es posicionarà Andorra al costat dels que conceptuen el llaç groc com un factor de desconsideració?
Permeteu-me, per finalitzar narrar la història més commovedora que conec dels llaços grocs. Durant la guerra de secessió dels Estats Units (1861-1865) un soldat unionista va ser empresonat pels confederats del sud, que el van acusar de greus crims que no havia comès i va ser engarjolat. Intuint que estaria molts anys empresonat va escriure a la seva jove esposa i li va donar llibertat per refer la seva vida dient-li, però, que si mai fos alliberat tornaria i si ella hagués malgrat tot decidit esperar-lo, lligués un llaç groc a l’arbre del jardí i que en el cas de no veure el llaç seguiria el seu camí sense aturar-se.
Contràriament als pronòstics, els unionistes van guanyar la guerra de secessió i el soldat va ser alliberat, i en tornar es va trobar que a tots els arbres del poble hi havia lligat un llaç groc.
Els llaços grocs són un càntic a l’esperança i a la llibertat.
Veure’n més
23
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts