x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
De la meva agenda

Meritxell, catedral de la música

La felicitat ja és cantar. Quan canteu, obriu el vostre esperit a les noves possibilitats.
Actualitzada 30/09/2018 a les 06:55
0El Cor de Rock d’Encamp omple de bellesa les naus de la Basílica de la Mare de Déu de Meritxell amb un bon grapat de cançons del seu llarg repertori. Enguany, Meritxell és tot música. Hi han cantat els ainistes a la Missa Jove de la festa de la mare i patrona. El Cor dels Petits Cantors d’Andorra solemnitzà la missa de la festa major, i a la tarda, oferiren el popular concert que va emplenar de gom a gom, com tots els anys, l’església del santuari. El cicle ONCA bàsic, el duo de violins Dolce Corda, format per Alexandre Arajol i Jordi Albelda encensaren melodiosament les pedres de l’església del XII- XVIII, de Meritxell – Memòria, el dia 9. Diumenge, dia 16, la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra va interpretar el Concert Tradicional de Meritxell que ATV s’encarregà de dur a totes les llars. La Coral de Piera oferirà el seu concert, el diumenge 7 d’octubre, festa de la mare de Déu del Roser de tot el Món. La corona del mes meritxel·lià l’entronitzaran una tardor més, les corals de la tercera edat d’Andor­ra, que solemnitzaran la missa de la festa magna, dilluns 8 d’octubre, amb la missa cantada i unes obres de llurs repertoris populars.
En uns temps d’atomització i d’individualisme que intenten aïllar-nos els uns dels altres, ha nascut el Cor de Rock d’Encamp, que du a terme un treball molt important dins de l’Escola andorrana i més enllà de les classes. Ha creat un llenguatge de cançó jove pastada amb les lletres populars i al ritme de rock. El Cor posseeix un repertori per emocionar el públic de qualsevol edat, ens confia Jordi Porta. Gràcies als nombrosos concerts concedits a Andorra i més enllà dels mars s’han guanyat el títol d’Excel·lència. El Santuari Nacional Basílica de la Mare de Déu de Meritxell acull la seva gavernera de cants i, ensems, l’estimació a la música que sembren entre els adolescents i joves d’Andorra.
Tothom va a la recerca de la felicitat. La felicitat ja és cantar. Quan canteu, obriu el vostre esperit a les noves possibilitats. Cantant un es relaxa. L’esperit respira millor i un és més creatiu. La música afavoreix el desenvolupament físic, psíquic i moral dels infants i adolescents. Les columnes vertebrals de la pedagogia educativa d’AINA són la muntanya i el cançoner. Montessori va escriure: “Sabíeu que els nens i les nenes neixen músics? La infància respon a la musicalitat d’una manera que ens sorprèn.” El Cor Rock d’Encamp entre cançó i cançó transmet el seu missatge: “Poseu música a la vostra vida! Escolteu música. Canteu amb els nens i les nenes.” La música agermana la bondat amb la bellesa, a més a més “cantar és bo per a la salut”. La padrina Teresa em feia cantar. La meva mama cantava mentre feia els llits i escombrava la casa. El meu papa cantava quan llaurava i quan trillava la batuda. Començàvem la setmana escolar amb el cant de “Cara al sol con la camisa nueva...” mentre dos companys penjaven la bandera al balcó de l’escola. Tots em deien: “Qui canta els seus mals espanta”. Mossèn Cinto Verdaguer es lamentava de cantar malament però era feliç de fer cançons amb les quals els ciutadans cantaven la natura, la pàtria, la fe. Canto molt malament. No sé crear cançons. Això sí, AINA edita cada estiu un cançoner gràcies al qual els ainistes canten tot l’any, tota la vida. El cançoner és el millor record del torn de colònies viscut a AINA.
És divendres a la tarda. Estem en una sessió de catequesi al taller de cultura religiosa de l’església de Sant Serni. Dos matrimonis francesos que ja tenen els quatre vint anys, treuen el cap per veure què es cou al taller on la mainada comparteix relats, dibuix i cants. La Madame ens demana si poden cantar-nos una cançó. La mainada, bocabadada, escolta la cançó francesa. Què els van cantar? Un cant de quan eren escoltes i feien campaments. Els anys esborren moltes coses, però mai les cançons. AINA prepara com a felicitació de Nadal un CD amb les 20 cançons que més s’han cantat durant aquests 42 anys de colònies.
Estic predicant el sermó de la missa a Meritxell. De sobte, un nen als braços de la mare comença a plorar. Alguns dels fidels miren de reüll la mare com si fos una invitació a sortir al claustre. La bona mare decideix anar-se’n. Li dic: “Senyora, a mi no em molesta el cant del nen; tot el contrari, em fa feliç.” La mare em respon amablement: “Ja ho sé, que a vós no us molesten els plors del meu fill; però a ell, sí que el molesten els seus cants!” Ho havia dit Montessori: “Els nens i les nenes neixen músics!”
Era un captard d’un dimarts de tardor dels anys vuitanta. La famosa cantant Montserrat Caballé pujà a conèixer el nou Santuari. El seu comiat de la Mare de Déu fou posar-se al costat de l’altar i cantar l’Ave Maria. En cloure exclamà: “Quina meravellosa sonoritat té aquesta església!” Els diumenges a les 9 del vespre abans de tancar la porta de l’església del Santuari i quan no hi ha cap nen a qui pugui fer plorar, em poso al costat de l’altar i canto amb veu ferma a la meva Confident: “Salve Regina, Mater misericordiae: Vita, dulcedo, et spes nostra, salve...”
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477