La política està canviant. Viratge cada vegada més profund cap a un subsòl fangós i obscur ple de rates i porqueria, en el qual només uns pocs saben navegar acostumats al tuf i a esquivar les deixalles. La batalla de les idees deixa pas al que popularment es coneix com a clavegueres. Personatges que es dediquen a buscar draps bruts comencen a surar per posar de manifest un entorn corrupte, mentider i de conductes més que reprovables. Ens perdem l’enfrontament ideològic de ments privilegiades i visió estratègica, que necessita talent, intel·ligència i cultura, per endinsar-nos en una guerra de tafaneries, afers privats i brutícia on tothom sembla esquitxat o pocs tenen un passat impol·lut i on uns són molt menys exemplars que altres. El perill d’aquesta sofisticació tecnificada del joc brut és que no té fi, que ho arrossega tot, el que està net i el que fa pudor, qui ha comès un error i qui es salta alegrement la llei. Una situació que provoca un sentiment de desconfiança màxim entre els electors i que allunya moltes ments brillants del servei públic per por a una exposició de la seva vida privada innecessària. També ens mostra del que som capaços, que la realitat supera la ficció i que ni els millors guions de pel·lícules preveuen les trames d’espies i corrupteles que vivim. De la mesquinesa de la qual és capaç l’home en el seu afany de poder en l’ambició desmesurada. No alimentem aquests debats, no empoderem personatges que no s’ho mereixen i no cedim als xantatges. Al final la brutícia l’hem de posar al seu lloc, i deixem els llocs públics lliures de fang restablint els valors del bé públic i demostrem que defenestrem qui vulgui apoderar-se del sistema.