x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

P&E

Per un espai entre la convergència acrítica i la discrepància infantiloide
Actualitzada 29/09/2018 a les 06:51
Seien l’un al costat de l’altre i, de forma intermitent però sovintejada, anaven comentant la jugada. Ara xiuxiuejava l’un i l’altre somreia. Ara parlava l’altre i el primer –avui inhabitual company de bancada– assentia. Una altra intervenció del ponent els va fer reaccionar alhora, tots dos fent que sí amb el cap i mirant-se furtivament per emfasitzar que sí, que en relació amb aquella idea navegaven dins del mateix vaixell. Acord i distensió: no se’ls veia pas incòmodes, cordialitat silenciosa i sincera. Tot això passava sota una llum tènue, no a les fosques però sí fora del focus principal, que il·luminava el conferenciant que, aliè a les reaccions que provocava, continuava esquitxant idees en relació als debats estructurals d’una democràcia. Com a bon oient de ràdio que soc, vaig dissociar aleshores el camp visual i el sonor: continuava escoltant amb atenció la conferència però mantenia la vista fixa en ells dos. La música sonava bé i l’escena feia patxoca: distensió i capacitat d’enraonar junts sobre aspectes estructurals, què més es pot demanar l’any 2018 a dos alts càrrecs de partits enfrontats? La clau de tot, però, estava en la il·luminació, en la llum tènue. Quan tornessin els focus, les càmeres i les gravadores, tornarien a semblar irreconciliables, quan tornessin a ser retransmesos en directe se les tornarien a dir de l’altura d’un campanar i no es permetrien coincidir en res de mínimament important, encara menys en res d’estructural. Coi de focus! Coi de postureig!
Quan venen mal dades, sempre hi ha algú que reclama un govern de concentració, per repartir-se els costos i el desgast de les decisions impopulars. Durant la resta del temps, l’estratègia passa per diferenciar-se de l’altre fins a l’extrem, per mirar d’aïllar-lo i caricaturitzar-lo com a algú incapaç d’arribar a acords, hipotetitzant que com més oposició rebin les seves propostes, pitjor serà vist pels futurs electors. Entre la convergència estratègica acrítica i la discrepància sistemàtica infantiloide hi ha, però, el camí del mig del debat democràtic sincer, la pràctica del qual una bona part dels polítics no arriben ni a sospitar de com n’és d’atractiu per a molts electors i de com els jugaria a favor si gosessin practicar-lo més enllà de la protecció de la llum tènue.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts