Metge referent

Dilluns va entrar en vigor la figura del metge referent, amb un gran desconeixement per part de molts, i en un moment on la sanitat pública del país no passa pel seu millor moment. La campanya informativa, tant pels usuaris com pels professionals ha començat fa ben poc, i tot plegat provoca cert escepticisme sobre l’aplicació d’aquest nou reglament.

Suposadament la via d’atenció integrada ha de racionalitzar els serveis sanitaris amb la figura del metge referent, que serà el responsable de la derivació a tots els especialistes, excepte les visites a ginecòlegs, oftalmòlegs i odontòlegs. Uns especialistes que han de ser del país, i només en cas que no es pugui tractar a Andorra es derivaran les visites a especialistes externs. Un sistema que semblaria que ha d’afavorir la coordinació i comunicació entre els professionals de la salut i millorar els protocols.

Des del meu punt de vista, es tracta d’un reglament que racionalitzarà la despesa sanitària només en alguns casos. Si necessito fer-me una revisió de les taques de la pell, ja sé que he d’anar a un dermatòleg. Si m’he torçat el peu, ja sé que he d’anar a un traumatòleg. Passar pel metge generalista perquè em confirmi l’especialista al qual he d’acudir, només suposa més despesa per a la sanitat pública, més temps per al pacient i més visites a uns metges generalistes amb unes consultes sovint col·lapsades. Si decideixo acudir directament a l’especialista, se’m rebaixarà la cobertura de la CASS; però fent quatre càlculs, em pot sortir més a compte que passar pel metge referent, en qüestions de temps i de diners. Deixar de poder accedir directament a un especialista de fora del país és també la pèrdua d’una de les grans qualitats del nostre actual sistema sanitari.

Les valoracions qualitatives i quantitatives d’aquestes modificacions ja vindran quan toqui. De moment, ens agradi o no, ja podem pensar en qui volem que sigui el nostre metge referent.