La tribuna

Un pas més cap a la llibertat econòmica

Qualsevol atac a la llibertat o qualsevol regulació ineficient, suposaria costos irrecuperables i frenaria el creixement econòmic i la cohesió social a Andorra

Creat:

Actualitzat:

Fa uns 45 anys, el Consell General de les Valls va encarregar un estudi preparatori de planificació que va ser dirigit pel professor Bricall. Vaig tenir la sort de participar en el mateix i de preparar la seva edició transformant l’estudi en un llibre que va ser distribuït a tota la població amb la voluntat de fomentar un debat que contribuís a la modernització de l’economia andorrana.

El títol del llibre va ser Estructura i perspectives de l’economia andorrana (Edicions 62, 1975). El treball realitzat, intens i creatiu, no va consistir solament en una anàlisi estructural sobre la base de l’escassa informació existent. Va voler anar molt més enllà. Per això es va dissenyar un esquema sòlid que permetés conèixer, amb la precisió deguda, la situació econòmica, entendre les relacions intersectorials i el paper exercit per cada sector de l’economia. L’objectiu era aconsellar el Consell sobre els canvis necessaris que permetessin abordar el futur de l’economia andorrana que se suposava ric en canvis. Per a això es va dur a terme un ampli treball de camp amb la finalitat de disposar d’una base estadística fiable. D’aquesta forma, va ser possible estimar la renda nacional d’Andorra i la magnitud dels seus principals components, amén del valor econòmic de les activitats econòmiques més rellevants. Tot això emmarcat en un esquema intel·lectual solvent i operatiu. L’impacte social de l’estudi va ser gran i encara són molts els que recorden el debat que va suscitar.

Des de llavors, l’economia andorrana ha anat modernitzant-se. Pas a pas, amb velocitats diferents segons les circumstàncies polítiques. No obstant això, els últims temps han estat testimoni d’una acceleració de les reformes, tan necessàries. Els últims governants, joves i ben preparats, han anat adaptant la regulació de l’activitat econòmica a les necessitats d’una societat moderna i globalitzada. Ara, s’entén, molt millor que antany, que l’obertura de l’economia i la llibertat econòmica, de circulació de persones, capitals, idees i iniciatives, acompanyada de la cor­responent regulació eficient, són les claus de la competitivitat de les activitats econòmiques, el creixement econòmic sostingut, el benestar de la població i el progrés.

Els sectors més rellevants són el comerç, el turisme i el sector financer, però el futur serà, sens dubte, diferent. Les activitats d’avui són la plataforma sobre la qual s’assentaran noves professions, expressió d’un futur prometedor en el qual s’articularan els interessos i esperances dels ciutadans andorrans i d’altres llocs amb l’oportuna col·laboració de les inversions i la creació de llocs de treball, cada vegada més qualificat.

Les dades posen en relleu la solidesa de l’economia andorrana. La població estimada s’acosta a les 75.000 persones de les quals, el març del 2018, 40.877 eren assalariades i el salari mitjà és de 2.111 euros mensuals. El PIB per càpita corresponent a l’any 2017 era de 35.747 euros. Amb un nombre de visitants superior als 8 milions, la taxa de creixement és elevada i la taxa d’inflació és baixa gràcies a l’eficiència i la competència efectiva.

El dia 21 de juny del 2012, el Consell General va fer un gran pas per la senda de la modernització de l’economia andorrana i va aprovar una llei important: la Llei 10/2012, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, que modernitzava el text de l’any 2008. La seva exposició de motius és eloqüent i manifesta una inequívoca voluntat liberalitzadora, condició necessària per al creixement i el progrés econòmics en el context d’un món obert i competitiu. Una de les seves afirmacions ho exhibeix amb claredat i contundència: “l’obertura econòmica és el camí que ofereix més garanties d’èxit per assegurar una nova fase de creixement i prosperitat a l’economia i la societat andorrana”. Breu, concís i robust. Una excel·lent plataforma sobre la qual assentar els fonaments jurídics i la voluntat modernitzadora dels dirigents polítics liberals del Govern d’Andorra.

El Govern, després de reconèixer els avantatges de la inversió estrangera directa sobre l’economia, és conscient de la necessitat de seguir amb les reformes estructurals amb la finalitat de guanyar competitivitat i capacitat d’atracció d’inversions estrangeres, amb les corresponents excepcions en defensa de l’interès general. En tot cas, haurà d’estar atent als riscos que comporta el possible ús proteccionista de les reserves relacionades amb la salut i el medi ambient. El rellevant és que es tracta d’un altre pas més. El procés de modernització de la regulació econòmica andorrana no ha detingut la seva marxa. Complementant les reformes dels últims anys, s’està modernitzant el sector financer i el sistema tributari, que es caracteritza per la seva baixa pressió fiscal. Amb la finalitat de reforçar la seguretat jurídica d’empresaris i consumidors, es disposa d’una llei de defensa de la competència efectiva i de protecció del consumidor.

Es tracta tan sols d’uns exemples que demostren que s’està articulant una moderna plataforma jurídica que contribueixi a assegurar el creixement econòmic, l’eficiència de l’activitat econòmica i la cohesió social, sense barreres innecessàries.

En definitiva, han passat molts anys des de la publicació d’aquell estudi publicat l’any 1975. Han estat anys caracteritzats per l’esforç d’una societat que ha vist en la modernització i l’homologació amb el seu entorn el camí per assegurar el seu futur i el dels joves andorrans, ben formats, que requereixen el desenvolupament d’activitats econòmiques de futur, complementàries a les que tradicionalment han configurat l’estructura econòmica d’Andorra.

El millor instrument que assegura l’èxit és, justament, la llibertat econòmica, tan ben interpretada pels dirigents polítics els últims anys. Qualsevol atac a la llibertat o qualsevol regulació ineficient, suposaria costos irrecuperables i frenaria el creixement econòmic i la cohesió social. D’aquí la necessitat de defensar-la amb tots els instruments de l’Estat de dret.

* Amadeu Petitbò, Economista, catedràtic d’Economia aplicada

tracking