Reflexionant sobre les pensions

Ho faig des del convenciment que assegurar-los és de justícia, i tot i ser un dret reconegut constitucionalment, el seu respecte es troba condicionat per diversos factors, sobretot econòmics.

La setmana passada el Raonador del ciutadà, Marc Vila, va tornar a posar sobre la taula temes recurrents com les pensions de jubilació en vista que aquestes no donen resposta a les necessitats de la vida diària a les quals les persones jubilades han de fer front.

I tot i poder disposar de la pensió de solidaritat, s’obliga a moltes persones a haver de fer tràmits per poder accedir al salari mínim tot i haver cotitzat durant més de 40 anys.

Però el salari mínim, o pensions molt per sota, ¿donen resposta a les necessitats que tenen els jubilats?

Cal recordar que majoritàriament, els jubilats pateixen malalties cròniques, dependència i les seves necessitats cada cop requereixen més recursos, moltes vegades econòmics, sobretot si el que es vol és implantar una política de fomentar que puguin romandre al domicili el màxim de temps possible i evitar la institucionalització de les persones.

Per això, conèixer quines són les seves condicions de vida, les seves necessitats i el seu nivell de benestar hauria de ser una preocupació fonamental, no només de les institucions, sinó del conjunt de la societat.

Per a una part majoritària d’aquests jubilats, la pensió és la principal font d’ingressos, i per tant, d’aquesta pensió en depèn la seva capacitat de fer front a les necessitats bàsiques. Quan parlem de benestar hem de tenir present el cost de la vida al qual s’ha de fer front amb uns ingressos donats. Si un sistema de prestacions socials, com és el nostre sistema de pensions, persegueix un ideal de justícia social o solidaritat, un dels elements que hauria de contemplar és que en igualtat de condicions el poder adquisitiu d’una pensió ha de ser igual, un cop descomptat el cost de la vida, per a totes les persones que tenen dret a la mateixa pensió.

I si entenem que les pensions han de garantir una vida digna als jubilats, però a l’hora, el sistema és insostenible, aquí entra en joc la proposta encertada del Raonador de fer una revisió de com hem de plantejar el nostre sistema de pensions.