x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

Malícia i estacionaments

Actualitzada 13/09/2018 a les 21:17
A l’últim article d’opinió us vaig dir que continuaria explicant la problemàtica que tenim totes les persones amb mobilitat reduïda, aquesta vegada amb les places reservades a aquells posseïdors de la targeta destinada a aquest menester, i de ben segur que molts podríem rodar una tragicomèdia. Començaré pels agents de circulació, aquests haurien de rebre una petita formació, alguns sobretot haurien de tenir una mica més d’empatia envers la nostra condició, sobretot a l’hora de reaccionar quan els truques i apareixen, i no només no multen la persona estacionada en un lloc destinat a persones amb mobilitat reduïda, sinó que es permeten el luxe de dir: “Bueno, total per cinc minuts tampoc passa res”. Perdó? He de reconèixer que són una minoria, perquè al final els acabes coneixent pràcticament a tots i segons qui apareix ja saps com reaccionarà. Els cinc minuts d’alguns es tradueixen en hores que passen sense que cap agent es digni a fer quelcom a no ser que truquis i demanis per favor que retirin el vehicle. Des de trobar-te mares donant el pit al nen, quan a dos metres tenen un lloc lliure, passant per l’embarassada que et diu que degut a la seva condició aquest lloc també està destinat a persones amb el seu problema, que també és ben gros, i que no n’hi ha per a tant amb el nostre, que hauria de provar d’estar embarassada. En aquest cas li vaig respondre que tant de bo hagués tingut el seu problema multiplicat per deu. Vaig marxar i vaig pensar, pobra, sí que té un gran problema, i no vull ni imaginar l’educació que rebrà la pobra criatura que porta dins el ventre. Caldria conscienciar la ciutadania sobre la necessitat que tenim d’aparcar als llocs reservats a les persones amb mobilitat reduïda i que de cap manera és un privilegi, sinó tot el contrari, qui vulgui, i quan vulgui, fem la prova, jo els deixo la meva de cadira.
  • #1 Afectat
    (14/09/18 14:33)

    Gran lluitadora i defensora dels nostres drets.Gràcies Agustina espero que aviat estiguis recuperada.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477