Tornem-hi

Ja hem anat de la Seca a la Meca i tornem a les Valls d’Andorra. A casa i a la feina. Amb intel·ligència freudiana li recordava Sancho Panza al seu senyor al principi de El Quixot, que davant els encants i encantaments, seria millor i més encertat tornar a casa, ara que és temps de sega i de gestionar la hisenda. El retorn a la realitat des del plaer. S’han acabat les vacances i ja som a mig setembre. Torna el col·le, nens i nenes contents, i pares, també. Els qui realment han anat de la Seca a la Meca –“y de zoca en colodra”, com diu Sancho– tenen ara la síndrome post­vacacional, poca concentració, una mica d’apatia, una mica d’angoixa, lleu descens de rendiment, lleu malestar general... Res de greu, paciència i aterratge suau.

Comença també un nou curs polític. L’Antoni Morell, que no fa vacances, ens engaltava ja a mig agost que “a Andorra al que assistim i assistirem pròximament no serà pas a una lluita política d’ideologies, sinó a una batalla per conquerir el poder”. Amb raó demanava consens i saber distingir en aquesta lluita –sobretot ara– entre l’Estat i el Govern. Vivim temps i espais d’una gran complexitat dins de societats cada vegada més plurals on els ciutadans ja no es comprometen amb la democràcia, on la democràcia sembla que ja no és l’única alternativa, potser com a defensa davant la globalització. Es fa difícil l’articulació de consensos en el legítim enfrontament dels partits en aquests temps nous de greu fragilitat democràtica.

Confio que aquí no s’escurçarà la legislatura. El Consell General ja ha iniciat l’últim període de sessions i el cicle pressupostari. El cap de Govern farà el seu últim debat d’orientació política la setmana vinent. També aquí el cap de Govern és ara un lame duck (un ànec coix) com en el món anglosaxó l’etiqueten amb fina ironia. El cap arriba al final del seu segon mandat sense possibilitat de tornar a ser elegit, limitat políticament per prendre grans decisions, i malgrat això, ha de continuar comandant l’Administració. Dies difícils al timó, on veu disminuït el seu poder polític perquè els altres ja no veuen necessari cooperar amb ell. L’amistat em permet ara donar-li un consell també anglosaxó: low profile, mesos finals de perfil baix.