x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

La premsa dels EUA contra Trump

Cal combatre el mal periodisme, però també cal reconèixer el bon periodisme gràcies al qual els països, les regions, ciutats i pobles són més lliures
Actualitzada 27/08/2018 a les 20:23
Dijous 16 d’agost centenars de periòdics dels Estats Units de Nord-Amèrica (EUA) van publicar un editorial La premsa lliure et necessita en defensa de la llibertat de premsa davant dels atacs, per Twitter, del seu president, el republicà Donald Trump, que els acusa, ni més ni menys, de ser l’“enemic del poble” per difondre notícies que no li agraden. Cal tenir present que la revolució americana (1783) va comptar amb un gran aliat en la premsa diària, els pamflets i els fulls volants que van tenir informada l’opinió pública sobre el que estava passant i quan la revolta va triomfar i es va fer la seva pròpia Constitució, a la convenció de Filadèlfia, i la llibertat de premsa va ser recollida en la primera esmena. Aquesta original iniciativa de fer un editorial conjunt, va estar impulsat pel diari de Boston (Massachussetts) The Boston Globe i més concretament de la seva sotsdirectora, Marjorie Prichard, per desemmascarar la que denomina “guerra bruta” del president Donald Trump. En principi eren unes desenes de diaris, però al final van ser centenars els qui van publicar l’editorial entre els quals capçaleres emblemàtiques com The New York Times, The Miami Herald o The Atlantic, fins i tot el pro-Trump The New York Post. Desenes, centenars de petits mitjans locals i regionals de premsa escrita però també emissores de ràdio i televisió, s’han sumat al front comú en defensa de la llibertat d’expressió. Venint de qui ve –ni més ni menys que del president dels EUA– país garant, fins ara, dels drets i llibertats democràtics, és especialment greu aquest enfrontament. Òbviament que hi ha mitjans de comunicació que desacrediten la premsa, els quals hom té tot el dret de criticar. Però una altra cosa és posar-los tots en un mateix sac com fa el primari i demagog Donald Trump i, a més, atiar l’opinió pública contra d’ella. I segons algunes enquestes els votants republicans (culpables de tenir el president que hi ha) quasi la meitat (48%) creuen com Trump que els mitjans de comunicació (premsa escrita, digital, ràdio, televisió, etc.) són l’enemic del poble. I, el que encara és pitjor que creuen, com ell, que el president hauria d’estar autoritzat a poder clausurar mitjans que publiquen “notícies falses”. A la diana del president més bocamoll dels EUA hi ha mitjans com The New York Times, The Washington Post, i la cadena CNN, als qui es nega a contestar en rodes de premsa. Segur que qui també pensava igual era l’expresident Richard Nixon (també republicà, per cert) el qual va haver de plegar l’any 1974 arran de l’afer Watergate (1972) que va destapar el Washington Post, se’n recorden? La llibertat d’expressió va derrotar la corrupció i Nixon va haver de deixar la presidència. Trump acabarà igual? Als EUA la confiança en la premsa escrita està en mínims històrics i Trump ho sap i s’acarnissa. En comptes de separar el gra de la palla els posa a tots davant seu i les dispara a mansalva “no cregueu la merda aquesta de les notícies falses (fake news)”, i es queda tan ample. Segur que hi ha mitjans que no filen massa prim i que poden caure en exageracions o fins i tot a dir coses no provades o contrastades. Ell prefereix escampar la seva pròpia propaganda i atacar els qui considera enemics a través de Twitter, el seu mitjà d’expressió preferit, i es queda tan tranquil. Un dels paràmetres per saber si un país és lliure i demòcrata és el nivell de llibertat d’expressió. I la premsa escrita, per internet, la ràdio, la televisió és un bon cotó fluix per veure el nivell que hi ha. Més li valdria a Donald Trump, i els qui pensen com ell, llegir cada matí algunes capçaleres com algunes de les quals hem fet esment abans de prendre certes decisions o enviar dards per Twitter. “No som els enemics del poble. Som el poble”, li va etzibar a Trump un petit mitjà de Nou Mèxic titulat Valencia Country News-Bulletin. I té raó. Quan la premsa, els mitjans de comunicació es fan ressò de la realitat que els envolta: local, regional, nacional o internacional, amb rigor no fan res més que enriquir l’opinió dels ciutadans. Cal combatre el mal periodisme, aquell al qual només li importa augmentar la tirada, els oients o espectadors amb notícies falses. Però també cal reconèixer el bon periodisme gràcies al qual els països, les regions, ciutats i pobles són més lliures. L’editorial La premsa lliure et necessita acaba la mateixa amb un prec: “si encara no ho ha fet aboni’s al seu diari local”. Aquest editorial no farà canviar l’opinió de Trump ni els seus hàbits. Però tant de bo faci canviar la dels ciutadans dels EUA. La llibertat d’expressió i la dels mitjans de comunicació s’ha de garantir. De totes totes.
  • #1 L'altra cara de la moneda
    (28/08/18 11:37)

    I qui són la "premsa" d'EUA? En els anys 50 hi havia 50 agències d'informació, ara només queden quatre i estan en mans de les mateixes famílies ... La premsa pot ser "lliure" per mentir, distreure, desinformar, omitir, sembrar confusió, engañar deliberadament i calumniar , o simplement no morder la mà que es dóna de menjar, però, és "lliure" de dir la veritat ...?

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477