Creat:

Actualitzat:

Els darrers temps els economistes dels països del nostre entorn es plantegen quin és el sistema de recaptació més just que ha de sostenir l’Estat del benestar. Llegeixo nombroses publicacions, articles i estadístiques i en el que sí sembla que molts països i economistes coincideixen, és que perquè un sistema fiscal sigui el més òptim i eficient possible, s’ha de buscar la millor ponderació recaptativa entre cotitzacions socials, impostos directes i impostos indirectes; i depenent de l’impacte de cadascun d’ells en la nostra economia, aquesta creixerà o s’alentirà de forma important en un sector o l’altre. A títol d’exemple, i per entendre diferents models fiscals, els tan admirats països nòrdics, com Dinamarca, es caracteritzen per una elevada imposició indirecta i baixes cotitzacions socials. Per contra, països com Espanya tenen una mitjana de cotitzacions socials superiors en 3,5 punts percentuals a la mitjana de les vuit economies més grans de la UE; i per contra, la recaptació per impostos al consum és la segona més baixa de la UE, just per sota d’Irlanda. Fet que resulta paradoxal, que sent el tercer país més visitat del món (Espanya) sigui el que menys recapta via imposició al consum. Important reflexió que han de fer els veïns del sud.

La recaptació impositiva d’un Estat és necessària per finançar les polítiques socials i econòmiques d’aquest (entre les quals les pensions dels nostres jubilats); tot i això, la manera de finançar-les pot ser ben diferent, molts països decideixen finançar una part via impostos i una altra via cotitzacions socials, i molts d’ells ho complementen assegurant la viabilitat del sistema amb contribucions privades, ja siguin des del mateix treballador o empresari. Aquestes diferències econòmiques i fis­cals incideixen de forma important en el model econòmic d’un país i fan que avui en dia els andorrans ens hàgim de plantejar quin és el model de redistribució econòmica que volem seguir.

* Vladimir Fernàndez Armengol, soci de Crowe

tracking