x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Cossos

Postals etnogràfiques vacacionals de cossos i maneres de tapar-los (o no)
Actualitzada 25/08/2018 a les 06:49
Una cala nudista –una cala de despullats, que dirien les meves filles– on ningú va despullat. Una cala sense norma d’etiqueta específica on tres homenots francesos fan pinya per escridassar –i fer fora– una parelleta que pretenia banyar-se sense roba, adduint motius de mal gust, de respecte i de perversió, assenyalant una de les seves filles –què pensarà!, no li toca!, etc.–, adolescent, que (llicència poètica) s’afanya a esborrar el seu historial de cerques del navegador. Una escena idèntica però en un altre racó del Mediterrani, canviant els tres homenots francesos per un mascle italià indignat i la parelleta per dues famílies de quatre on tots vuit van despullats a la platja i sense la tendra coartada de la perversió de cap filla. (Persones indignades per la presència, a distància, d’un cos nu; poques coses em semblen més ridícules.) Noies italianes joves perfectament tapades per un biquini reglamentari, que es miren amb aires de superioritat les dones que van amb els pits a l’aire però que dediquen una bona part del seu temps a retratar-se entre elles a la platja en les postures més hot possibles. Una profe que fa topless i que pateix perquè entre la gentada que habita la platja aquell matí no hi hagi cap alumne que faci que els seus pits descontextualitzats siguin la sensació dels grups de WhatsApp de la seva escola en plena prérentrée. Nenes prepúbers que a la platja, a la piscina i a tota hora els tapen els pits amb un biquini complet però que durant el curs i als festivals de dansa són el millor exemple de cosificació i de sexualització dels cossos. Banyadors amb calçotets a sota, el concepte. Samarretes de protecció UV cada cop més presents. Brutes? Potser sí, però podem pressuposar que la gent es dutxa i no sembla més brut que banyar-se després d’omplir-se el cos de crema i deixar a l’aigua una enorme taca oliosa. Burquini vs. samarretes llargues de protecció UV i bermudes pirates: busqueu les set diferències (parlo d’estil i de centímetres quadrats de pell descoberta), no en soc capaç.
Volia escriure alguna cosa profunda sobre els cossos. Resulta, però, que no soc Foucault. Ens conformarem, per avui, amb aquestes postals etnogràfiques que, superposades, ens deixem claríssim que tenim un cacau mental enorme amb els nostres cossos.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477