Desplaçaments per carretera

Aquests dies de vagues de controladors, pilots, i de tot aquell que treballa a un aeroport, es fa més atractiva la idea de viatjar en cotxe i no quedar a l’arbitri dels temorosos retards de vols, que ens fan perdre aquelles anhelades hores de manera tan inútil. Així, tal com ja fem alguns caps de setmana, sortim de viatge amb il·lusió, però només creuar la frontera, com per art de màgia, ja tenim un cotxe dar­rere amb un conductor desesperat que portem enganxat al para-xocs. Realment és necessari posar-se tan a prop del cotxe que va davant vostre? Com potser que alguns conductors (utilitzaré la tercera persona perquè en cap cas m’inclouré dins d’aquest tipus de conducció) siguin tan inconscients de no contemplar possibles situacions alienes a la seva conducció? És del tot impossible preveure que la persona que va al davant freni de cop, que un animal creuï la via, que el cotxe pugui fallar... és a dir, ja no s’ha de contemplar només l’error humà, sinó que hi ha molts factors que poden fer que el fet de tenir un accident no depengui dels conductors. Els límits de velocitat no són únicament molèsties que tenen forma de senyal per molestar-nos i fer-nos la vida impossible. El fet d’evitar les multes de tràfic no és un triomf. El que està en joc és la vostra vida, la dels que van amb vosaltres i la dels integrants dels cotxes que es posen en perill. Està científicament demostrat que un conductor pot reaccionar a les diferents situacions que poden ocórrer en la conducció sempre que vagi dins del límit de velocitat, i sempre que respecti la distància de seguretat entre el seu cotxe i el que porta davant. No és per fastiguejar, m’heu de creure, i no és més bon conductor qui dobla els límits de velocitat. És realment una persona que no és conscient dels riscos per a la seva vida i per a la vida dels atres. Així, des d’aquí, demano una petita reflexió per a aquests dies de vacances. Realment val la pena jugar-s’ho tot per arribar deu minuts abans?