Tants culs, tants seients

Escriure columnes a l’estiu té alguna particularitat. Sovint un escriu el text, l’envia al diari i passen dies abans no surt publicat, més dels que és habitual. Això pot fer que el tema de la columna caduqui. Avui no hi haurà debat, ja que es repeteix any rere any des d’en fa molts. Mantinc que, en tot el que té a veure amb vols i aeroports, el mal tracte al paganini és moneda comuna en una gran majoria de casos i des de fa molt de temps. M’han explicat molts cops els motius de l’aparició de l’overbooking. No hi ha manera, però, que m’entri al cap que sigui normal que una companyia vengui més bitllets que seients té l’avió. I això, confiant que hi ha gent que no es presentarà al vol, ja que només es volia beneficiar d’un avantatge econòmic reservant una anada-i-tornada, quan només volia volar en un dels sentits. Ho sento, però no m’entra. Tants culs, tants seients, tantes reserves. I ja està. És fàcil, oi? Una altra cosa és voler guanyar més del que toca. Més temes. Demores i cancel·lacions. Un dels temes estrella de l’estiu. O algú no calcula bé, o alguna cosa passa perquè hi hagi tants i tants vols que no surten a l’hora. I no parlem ja de les cancel·lacions. Vols que surten, per exemple, a primera hora de la tarda des d’un aeroport amb molt de trànsit ¿quin sentit té que es cancel·lin? I dic això de l’hora perquè permet marge de maniobra, però hi ha moltes companyies de gallet ràpid que a la que et despistes canvien el delayed dels panells pel cancelled. I després reclama, si trobes algú davant qui fer-ho, és clar. Sobre aquest tema, especial menció a l’aeroport de Barcelona, que deu tenir rècords del món d’afectacions pel que fa a demores, cancel·lacions i vagues per centímetre quadrat. I ja no entraríem en el que es tarda a facturar una maleta, passar el control previ a l’embarcament, trobar una ampolla d’aigua freda en qualsevol dels punts d’atracament, ai perdó, de restauració.