x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Poca maduresa informativa

Ser periodista al país suposa haver de superar uns quants entrebancs
Actualitzada 19/08/2018 a les 07:48
Treballar com a periodista a Andorra no és fàcil. Malgrat que considero que encara em falta trepitjar molt terreny, endinsar-se com a comunicador a les contrades i als forts pendents del Principat demana en moltes ocasions un bon estat de forma per aguantar el tipus. Jo, que em considero un aficionat empedreït del ciclisme, em pregunto si a vegades –i amb tot el respecte– se’m fa més dur haver de lidiar amb un port de primera categoria o amb segons quines fonts amb la pell molt fina.
Fa un any i mig que treballo al país i ja les primeres setmanes vaig notar que seria complicat treballar amb llibertat de moviment. En altres indrets on he tingut l’oportunitat de redactar, no m’havia trobat amb determinades situacions que aquí m’han generat perplexitat. Tampoc vull defugir de la responsabilitat que tenim els periodistes a l’hora de tractar les informacions amb responsabilitat i rigor, i excusar-nos quan hem comès un error, però la nostra feina, que té un gran ressò perquè ens devem a la gent que ens llegeix o ens escolta, podríem fer-la amb més facilitat si entre tots ens hi posem.

Fins fa poc, no m’havia trobat en situacions que per a mi han estat inversemblants, com ara que un responsable se’t posi pel mig quan a un ministre li vols preguntar un tema que saps que no és de la seva competència, però que en aquell moment creus és oportú preguntar-li. En altres indrets, el representant et respon, acostuma a llançar pilotes fora, i ja està. O que vagis a una roda de premsa en què et limiten a només quatre el nombre de preguntes, o que assisteixis a una presentació en què et diguin que “això és el que has d’escriure al text”. Tampoc havia rebut trucades del cap de premsa d’un partit preguntant-me per quin motiu havia decidit enfocar el tema d’una manera i no d’una altra, ni que una font em demanés, minuts abans de començar una entrevista, que prèviament l’hi hauria d’enviar perquè la pogués revisar abans de la publicació.
És evident que les informacions no deixen ningú indiferent i que s’ha de saber encaixar les crítiques en sentit constructiu, però si volem una opinió pública forta, un debat profund i no caure en l’autocensura, cal madurar l’esperit comunicatiu.
  • #2 Johannes Gutenberg
    (19/08/18 19:58)

    Tota la maquinària i aparell propagandístic dels poderosos mitjans de comunicació finançats pel capital repetint els mateixos mantres .... Mai abans l'ésser humà va tenir un accés tan gran a la "informació" però paradoxalment mai abans va viure una existència més desinformada, segrestada i manipulada.

    Respondre
  • #1 Monaguillo
    (19/08/18 16:01)

    I el que et queda per veure !. La vida no és fàcil. Si t'ho pensaves vas errat. La informació i l'opinió son essencials. Ara be si et pensaves que el periodisme és anar a la guerra i mirar.la "des de la barrera" sense que et disparin, vas errat. El mon no és perfecte. Ni ho serà. Ja n'aprendràs. O potser no. Temps al temps. No jutgis un país amb òptica de novell.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts