x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
de la meva agenda

Cada dia surt el sol...

En néixer un nou dia, tot recomença. La rutina és l’enemic número 1
Actualitzada 12/08/2018 a les 06:38
“Cada dia surt el sol / i tot recomença / i la fosca de la nit / amb força hem de vèncer” és una de les cançons de bon dia que, des dels inicis de les Colònies Populars de Canillo, cantem. La Montserrat Samsó, avui àvia d’ainistes, ens l’ensenyà l’estiu del 1977.
En néixer un nou dia, tot recomença. La rutina és l’enemic número 1 de l’amor. L’avorriment corca els lligams d’amistat. Els tòpics “ja ho sé” i “ja ho he vist” són les arrels de l’arbre de la ignorància. El mestre d’escola a Bellcaire d’Urgell, senyor Ribó, ens encoratjava el nou dia, saludant-nos “si practiqueu l’atenció plena, cada dia aprendreu una cosa nova”. La padrina de casa, Teresa, em feia resar els vespres tot repassant les coses que havia après durant el dia. Encara avui, cada nit faig un passeig per les alegries que he tingut durant el dia, cerco la més important i dic: “Gràcies Mare de Déu de Meritxell.” Ella és mitjancera de totes les gràcies. Avui, l’alegria més gran ha estat el cafè que a la cafeteria del Naudí a Soldeu ha pagat a les intendentes d’AINA, al Pére Prophete i a un servidor, el Joan, pare de l’Àlex, quan tornàvem de l’acampada. Gràcies, família Font.
Clausurem avui el tercer torn de colònies de l’estiu del 2018. Des d’aquell primer torn de l’estiu del 1976 són incomptables les setmanes, dies, hores i minuts viscuts a colònies per una mitjana de mainada de mig miler cap amunt per estiu. Tots els dies tenen una nota en comú: cap dia ha estat igual! Els llacs dels Pessons, Montmalús, els Collells, Siscaró, Juclar, Fontargent, Isla, Cabana Sorda, Salamandres, Querol, llacs de la Coma, llacs de la Vall del Riu... i els pics Casamanya, Esta­nyó, Varilles, Serrera, Cubil, Comapedrosa, Fontblanca... cada vegada que els hem ascendit per desena vegada ha estat com si fos el primer cop. Han aparegut a la nostra mirada com un llac o un pic que acabaven de descobrir. El professor i escriptor Francesc Tor­ralba escriu a El Punt Avui: “La repetició es considera una pèrdua de temps, perquè se suposa que si quelcom ja s’ha vist una vegada, ja s’ha vist totes, però l’experiència indica tot el contrari, veure-ho una vegada és com no haver-ho vist mai. La repetició permet, si la mirada no és banal, gaudir intensament d’un paisatge, de comprendre’l a fons, de fer-se u amb ell, d’assaborir-lo amb tots els sentits interiors i exteriors.” El filòsof danès Soren Kierkegaard, talment com si fos l’autor de la cançó de colònies “Cada dia surt el sol / i tot recomença”, escriu “reveure una cosa és tornar a començar. Cada dia és nou i hem d’estar disposats a sorprendre’ns per tot allò que està disposat a regalar-me el dia que comença”.
Cada nit de cada dia de colònies, dono la bona nit als monitors i monitores amb un pensament-pregunta. “No anirem a dormir mai sense aprendre una cosa nova. Què heu après avui? Recol·lecto a l’atzar algunes respostes tan emotives com significatives:
–Davant el cel de plom mentre plantàvem les tendes, he après que l’obstacle més gran a la vida és la por.
–A les tendes de campanya, he après que el millor sentiment de les persones és l’altruisme.
–Sol al matí, pluja al migdia, sender costerut i pedregós, el fred, les cançons de la mainada... he après que el dia més bell és avui.
–Que els infants són uns grans mestres. Que el voluntariat altruista dels meus companys d’equip de monitors són les millors vacances d’estiu perquè la felicitat no és exclusivament meva. Que el defecte més gran és l’egoisme.
–Al taller de cants aprenc que la pitjor malaltia és la tristesa i la depressió. Al taller de preparació de les lectures, pregàries, ofrenes i cants de la missa del diumenge sento que el coneixement més gran és Déu i que Jesús és el millor monitor.
Els adolescents de la Borda d’AINA han llegit a la missa de pares i mares: “He après a fer les coses per mi mateix. El treball en equip és la clau de l’èxit. Els valors: estimar els companys i millorar com a persona. Superar-me i lluitar el màxim. Compartir les coses que porto. Mostrar els meus sentiments sense amagar-me...” La llista de gavernes arriba a la cinquantena que han perfumat el cant És l’hora dels adeus.
He après de la FEMN (Fundació Esplais Mare de Déu de Núria) del Bisbat d’Urgell que la meva Confident té també el nom de Mare de Déu de l’Alegria. Ella em somriu: “Malgrat la nostra petitesa, ho tenim tot per estar sempre de bon humor. La oú l’humour est partagé, l’amitié n’est pas loin” (Grégoire Lacroix). La missa quotidiana de la meva vida, l’acte més repetit en el camí de cada dia és “La messe, un enchantament déserté et pourtant le plus grand moment de notre vie”. (Guy Gilbert)
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts