Foc i lloc

Els drets d'autor i les escoles

Aplicar un euro per alumne i curs per cobrar els drets d’autor obre de nou el debat sobre el model aplicat

Creat:

Actualitzat:

Tot i que des del ministeri d’Educació ja han advertit que no s’aplicaria en el proper curs, l’Sdadv tenia la intenció de cobrar un euro per alumne i escola a tots els centres educatius del país, públics i privats, incloses llars d’infants i escoles bressol, pels drets d’autor i drets musicals.

D’entrada vull que quedi molt clar que de cap de les maneres existeix la intencionalitat de menystenir l’obligació que tenim tots els ciutadans de protegir els drets d’autor.

Vull recordar que la llei 23/2011 implicava establir un sistema nacional modern de protecció d’aquests drets.

El treball fet a la comissió d’Economia va incorporat un criteri en les tarifes que, sense posar en perill els drets d’autor, tingués especial consideració amb les activitats de les administracions públiques i entitats amb finalitats culturals, educatives i socials, sempre que no tinguessin ànim de lucre.

L’esperit de la llei seguia el principi promulgat per l’OMPI que destacava que amb independència de la forma i el mètode de la legislació nacional, qualsevol solució aplicada sobre les obres protegides s’havia de basar en dos principis: garantir la remuneració als autors i altres titulars dels drets, i ser fàcil per als usuaris.

Ja es va considerar que era essencial que la societat sigues senzilla, que generés les mínimes despeses de gestió per poder repartir el màxim de quotes als seus associats i que les tarifes fixades als usuaris fossin les més baixes possibles.

Per tant, calia que fos el màxim d’àgil possible i que establís les tarifes, i no impostos, més adaptades i consensuades amb els sectors econòmics.

Però veiem que existeix un allunyament del que tenim al que hauria de ser la protecció dels drets d’autor amb un model propi, modern i adaptat a la nostra realitat.

Cal fer l’esforç perquè la recaptació sigui el més equitativa possible al nombre d’habitants d’Andorra, s’ha d’impulsar un model adaptat i consensuat amb els sectors econòmics i que respecti les directives internacionals, en contra de models de societats de drets d’autor d’altres països basats únicament en l’especulació.

Potser hem de tornar a reflexionar sobre com protegir els drets d’autor sense caure en errors de gestió.

tracking