Creat:

Actualitzat:

Llegint aquesta setmana les noves enquestes del CIS sobre la intenció de vot a Espanya on guanyaria unes hipotètiques eleccions el PSOE, veia com s’evidencia allò que alguns anomenen l’efecte poder. Que no és ben bé com l’eròtica del poder, però que s’hi assembla. La intenció de vot del Partit Socialista puja com l’escuma després de la seva arribada al poder. El lideratge de Pedro Sánchez, que fins fa pocs mesos era considerat un polític amb poca projecció dins i fora, fa un gir i pren perfil d’home d’Estat carismàtic. El PP després de la moció de censura baixa en picat, tot i que en aquesta enquesta no es reflectia encara l’efecte Casado, el canvi de president del partit. És només un exemple de si en són de volubles les enquestes, l’opinió pública i les projeccions que es fan. Com de ràpid canvien les coses, en un ritme vertiginós que puja i baixa condicionat per desenes de factors. Tertulians habituals dels mitjans que abans criticaven i ara elogien, militants que ara el critiquen o desertors i perduts que busquen un nou rumb. Tot plegat com una muntanya russa vertiginosa que et porta de baix a dalt o de dalt a baix en segons. I de sobte t’adones de la importància de les percepcions, de la imatge, de saber aprofitar les circumstàncies en benefici propi i sobretot vendre bé el producte, la marca, amb cops d’efecte més que amb accions, amb titulars més que amb política.

tracking