x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

L'era dels despropòsits

The Cloud: controvèrsia i responsabilitat
Actualitzada 31/07/2018 a les 06:40
La dècada dels anys cinquanta del segle XX, quan el país canviava a marxes forçades, es pot considerar una època de benestar i progrés per a Andorra. Alguns autors lamentaven que la transformació comportés una pèrdua de valors culturals i que tant Andorra la Vella com Escaldes perdessin el color de poble muntanyenc. L’urbanista català Manuel Baldrich, l’any 1959, ja alertava que les construccions modernes podien ofegar les de valor històric i deia del Valira que havia de ser sagrat per als andorrans, evitant que es transformés en una claveguera. Proposava un passeig a la vora del riu i creia inacceptable que un eix de circulació fos a la vegada car­retera de gran trànsit, via comercial, passeig, carrer de cases i aparcament de cotxes. Per la seva banda, l’escriptor Lluís Capdevila, en una obra en què feia una acurada descripció del país de final dels cinquanta, ajustada a la memòria d’un període ple de contradiccions, deia que Andorra havia obert les portes a la civilització, que manta vegades és un virus, i que la modernització s’havia de fer amb discreció i bon gust.
Malgrat aquests advertiments, durant les sis dècades posteriors s’han comès molts errors urbanístics i mediambientals, especialment intensos a la vall central, on el teixit urbà ha envaït, sense escrúpols, un territori que havia estat ocupat per prats i feixes. Hem vist com les intervencions privades i públiques esborraven, gradualment, gairebé tots els vestigis del passat, tinguessin valor arquitectònic o tan sols històric. Aquesta car­rera desenfrenada no s’atura i, amb el nou mil·lenni, s’aposta per edificis, símbols d’opulència, que no s’ajusten a les necessitats del país, a expenses d’arrasar d’altres que formaven part del nostre llegat.

L’exemple paradigmàtic ha estat el projecte fallit de The Cloud, un edifici de vidre de vint plantes, que obviava el medi físic que l’havia d’acollir. El resultat final és a bastament conegut per tothom: pressions, pressupostos exorbitants que aturen l’execució i el llegat d’un solar que havia acollit dos edificis públics dels anys seixanta, actualment envoltat per una tanca. Ja sabem que els responsables d’una decisió política que ha esdevingut un dels fracassos més estrepitosos de l’actual Govern han estat, com sempre, els assessors externs.
  • #4 Jep
    (31/07/18 16:14)

    Miri, a tall d'emple, El Valira ja no es pot dir així. Estudiosos, vinguts de fora, suposo, ens diuen que ara s'ha de dir LA Valira (túnel de les dues valires). Assessors i nouvinguts que ens creiem que son millors. 

    Respondre
  • #3 Laura
    (31/07/18 09:23)

    No tenim cap model de creixement. Perdò, si crec que m'he confòs el creixement basat en l'especulació i afavorir els mateixos de sempre.

    Respondre
  • #2 Toni
    (31/07/18 08:52)

    Curiosament, els assessors assessoren pero no decideixen, son els politics q decideixen, i aixi ens va

    Respondre
  • #1 Visionari
    (31/07/18 08:45)

    Aquest home era un visionari, justament Andorra s'assembla a qualsevol altra ciutat cosmopolita i urbanita, perdent la seva essència i relegant-la al progressisme desbocat.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts