x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Josep Manén i 'La vall d'Andorra'

Entre la informació que ens ofereix el dietari de Manén hem trobat que els anys 1873 i 1874 al Teatre Principal de Mataró s’hi va representar la sarsuela
Actualitzada 30/07/2018 a les 20:03
Segurament –segur– que el nom de Josep Manén no us digui res. Així és que comencem pel començament. Qui era Josep Manén i per què us en parlo i de la seva relació –circumstancial– amb la vall d’Andorra.
Josep Manén i Massó neix a Mataró l’any 1845, fill del també mataroní Carles Manén i Freginals, mitger, i de Montserrat Massó i Vila, filla d’un comerciant català de Puerto Rico. Aquest, com el seu pare, es dedica a la mitgeria. Josep Manén després dels estudis elementals s’especialitza en notaries. Treballa de passant, d’escrivà, fins que el febrer de l’any 1870 és nomenat arxiver municipal, un càrrec honorífic i gratuït. El novembre d’aquell mateix any és nomenat oficial de comptabilitat a l’ajuntament de Mataró, a la qual dedicarà els seus esforços al llarg de la seva vida. Una feina que quan mor, l’any 1898, la premsa local ressalta que si a la ciutat hi ha arxiu té lloc per la seva tasca. Per cert, l’any 1871 es casa amb Dolors Mayol i Abadal.
La vida pública de Josep Manén es mou dins de l’àmbit de l’associacionisme cultural (serà de la junta de l’Ateneu Mataronès, després secretari comptador de la Biblioteca Popular i l’any 1876 és nomenat corresponsal a Mataró del Diario de Barcelona, més conegut com El Brusi). També escriu poesies en català i castellà. Però la seva obra més important seria el dietari que comença escriure –en castellà– l’any 1869 i que continua, ara en català, l’any següent (1870), i que mantindrà fins poc abans de morir, l’any 1898, als 53 anys. El dietari és molt important per a Mataró per poder reconstruir uns anys decisius del passat de la seva ciutat natal, els del sexenni democràtic (1868-1875). Però no es limita pas a recollir la vida política local o general i Josep Manén deixa constància de la seva pròpia vida, la de la seva família i de tota mena d’esdeveniments populars: les festes de carrer o serenates, les representacions als teatres, el calendari religiós, processons, festivitats assenyalades, si plou o fa sequera, accidents... i també els fets bèl·lics que aquells anys estaven a l’ordre del dia, el moviment de tropes, etcètera. Tot plegat des de la mirada d’una persona d’ordre, religiosa, conservadora, però alhora curiosa, gràcies a la qual tenim un valuós document que ens ajuda a entendre una època del passat de Mataró. Enmig de les pàgines, a més, inclou documents de l’època volent corroborar el que escriu: pamflets, fulls informatius, estampes del santoral o de personatges de la noblesa, programes de mà dels teatres, de proclames polítiques...
I què té a veure tot el que acabo de dir amb Andorra? Teniu tota la raó i ara mateix em disposo a aclarir-vos-ho.
Entre la informació que ens ofereix Josep Manén al dietari hem trobat que en els anys 1873 i 1874 al Teatre Principal, que estava ubicat al carrer Nou (actual seu del Foment Mataroní), i que aleshores era propietat de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, s’hi va representar la sarsuela La vall d’Andorra (en castellà, naturalment).
Per la nostra part, hem investigat sobre aquesta peça que pel que sembla va tenir molt d’èxit de públic allà on es representava.
La vall d’Andorra (originàriament El valle de Andorra) és una sarsuela en tres actes amb lletra de Luis de Olana i música de Joaquín Gaztambide i s’estrenà el 5 de novembre de l’any 1852 al Teatro del Circo de Madrid. El llibret era una adaptació de l’òpera còmica francesa amb el mateix títol i obra de J. de Saint-Georges, amb música de Halevy i que s’havia estrenat a París l’any 1848. L’obra en qüestió consta de tres actes.
Aquesta obra s’estrenà, com acabem de dir, a final de l’any 1852 i poques setmanes després en un periòdic de Madrid se’n parlava amb aquesta termes (traduït del castellà) i que en resum diu que “el Teatro del Circo s’omple de gom a gom totes les nits. La vall d’Andorra és aquest any el que anys enrere era Jugar con fuego. Quaranta-quatre representacions ja van de la sarsuela de Luis de Olana i Joaquín Gaztambide, que han produït la petita suma de més de vint mil duros”.
La vall d’Andorra es convertí en tot un èxit allà on es representava. També a Mataró, com hem dit, i gràcies al dietari de Josep Manén sabem que s’hi va representar dues vegades, com a mínim.
L’argument de la sarsuela La vall d’Andorra era de caire sentimental, en què els protagonistes són una vídua jove i rica (Teresa), una donzella òrfena (Maria), un vell pastor (Marcelo) i soldats. Andorra pagava a Espanya la contribució d’uns quants soldats. Per sorteig, un dels mossos (Víctor) es lliura de marxar amb la tropa. Mals entesos, gelosies, amors i desamors, amb un final feliç.
I l’èxit va arribar fins a l’Havana (colònia imperial espanyola, llavors), on La vall d’Andorra s’estrena el juny del 1855 a la capital de l’illa caribenya amb gran èxit.
I ara ja sabeu qui era Josep Manén i el seu valuós dietari gràcies al qual sabem que La vall d’Andorra es va veure i aplaudir també a Mataró.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477