x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
paraula i vida

El pa compartit es multiplica

Avui Déu també voldria que els homes tinguéssim satisfetes totes les carències
Actualitzada 29/07/2018 a les 06:40
    Josep maria camprubí
La multiplicació dels pans i dels peixos és el fet de la vida pública de Jesús que l’evangeli d’aquest diumenge rememora. No ens cansem d’anar recordant any rere any els fets de la vida de Jesús i d’extreure d’ells aquestes lliçons plenes de saviesa que donen color i sentit a la nostra vida. La paraula de Déu és viva i actual. Tot i que ens porta fets de fa dos mil anys, té darrere d’ells unes lliçons de punyent actualitat.
Per què Jesús s’involucra a donar aliment a tota la generació que el segueix? Jesús és el rostre de Déu visible. En l’acció de Jesús de preocupar-se sense que li demanessin, d’una necessitat material que tenien tota aquella gent, anava el missatge de la preocupació de Déu perquè nosaltres els homes, els seus fills, tinguem cobertes totes les necessitats físiques i espirituals.
Com llavors, avui també Déu voldria que els homes tinguéssim satisfetes totes les carències. Ell, al fer-ho llavors, ens dona la pista perquè aprenguem nosaltres com fer-ho avui.
Jesús pregunta a un deixeble, Felip, què cal fer per resoldre aquest problema que es planteja, proveir de menjar tanta gent. Felip veu que el problema no és senzill, ni fàcil, ni possible. Quantes vegades la resposta de Felip és la nostra davant de les grans multituds del nostre món famolenques, i amb tantes carències. Necessitem molts diners... no els tenim... és impos-sible.
Jesús no fa un discurs sobre el repartiment social, no fa teoria. Passa a l’acció i ens dona la clau per trobar també nosaltres resposta al problema.
Andreu, és un altre deixeble que intervé. És més pràctic i no fa consideracions teòriques com Felip. El que hi ha és això, li diu a Jesús: cinc pans d’ordi i dos peixos. Naturalment insuficient.
Però per Jesús ja n’hi ha prou. Si posem el que tenim... Déu no demana més. Ell farà que arribi on nosaltres no arribem. I com la seva generositat no és raquítica... fins i tot en sobrarà.
Què fem nosaltres? Fem com Felip, ens perdem en càlculs i a justificar amb aquests càlculs la nostra inacció. Què fa Jesús? No es perd en teories i comptes... accepta el que hi ha, el que tenim, el que estem disposats a compartir... i allò que tenim al ser compartit es multiplica.
No justifiquem la nostra consciència dient que no podem solucionar tots els problemes. Déu no demana impossibles... posem-hi el que som, compartim el que tenim, i veurem com es multiplica. I encara hi ha una nota més. La generositat de Déu no vol dir que podem dilapidar... “recolliren 12 coves de les sobres, diu expressament l’evangeli. No les llençaren. Déu ens dona una mesura generosa, però ens dona una última lliçó: no vol dir que hi ha dret a malmetre el que ell ens regala amb generositat esplèndida. Cal ser-ne responsables.
Per acabar, si és un do de Déu, no és just atribuir-nos el mèrit a nosaltres. Jesús deixa ben clar, que a qui cal agrair-ho és a Déu, i no a Ell, per això es retira de l’escena, no vol ser aclamat. El jove que ha aportat els pans i peixos també queda en l’anonimat. Quan compartim el que tenim, demanem reconeixement o tenim ben clar que qui multiplica és Déu i a ell donem la glòria i l’acció de gràcies, i la nostra alegria és haver pogut aportar el nostre petit granet de sorra que ha permès a Déu irrompre amb el seu poder generós i el seu amor entranyable.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477