Roses

Sempre m’ha semblat curiós que dues expressions tan properes com pa i circ i pa i roses es trobin semànticament als antípodes. La diferència, de fet, no es troba en els significats aïllats, sinó en la direcció: pa i circ és un pla de manipulació de les elits a les masses; pa i roses, una reivindicació de les classes populars de poder gaudir de benestar més enllà de la satisfacció de les necessitats materials.

Sigui quina sigui la intencionalitat que hi ha al darrere, totes dues expressions ens recorden la necessitat d’anar més enllà de l’estricta supervivència per poder parlar d’humanitat. Sobreviure no té sentit si no hi ha alguna cosa més o l’anhel d’alguna cosa més. I la sentència em serveix per a totes les èpoques, tots els continents i tots els tipus de persones.

A la Fundació Maresme, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual, això ho treballen com ningú. Garanteixen la part assistencial –la seva principal missió, el pa– però no s’obliden de les roses. I ho fan amb el projecte Jo soc com tu (busqueu-lo a la xarxa!), amb què cada any enreden un grup de música de l’escena catalana perquè compongui una cançó amb aquesta expressió dins la lletra. I fan un videoclip. I preparen una coreografia. I munten una festassa per celebrar-ho. I tant amb la cançó com amb el vídeo, la coreo o la festa, tots rebem quantitats enormes de roses simbòliques, perquè tots i cadascun fem molt més que sobreviure. I ens aprenem la coreo seguint un model amb discapacitat intel·lectual, i descobrim la sensualitat de la llengua de signes, i ens emocionem compartint taula, festa i pista de ball entre tot de persones iguals i diferents alhora. Entrepans, música i dignitat. Pa i roses. Vida.

Necessitem repensar-nos constantment. I si no aprofitem les oportunitats que ens brinda el debat polític, perquè el desacreditem perquè allò i perquè allò altre, perquè ve d’una part de l’espectre o d’una altra, no avançarem més que a còpia de majories absolutes. Exemple: religió a l’escola. Parlem-ne, hòstia! que ho treu el PS. És igual! Aprofitem-ho, collons.