Sens dubte estem en aquells moments de la història en què hi ha un canvi de paradigma. On els models que han servit durant dècades estan esgotats i on la transformació és tan veloç que molts corren el risc de perdre aquest tren. Estem, segons molts estudiosos, en un canvi d’època, i no en una època de canvi. Hi ha avenços que han marcat aquests canvis, la diferència amb l’actual és que mentre en altres èpoques tardaven dècades a implementar-los i consolidar-los, la velocitat avui és molt més elevada. L’efecte de la nova revolució és disruptiu i només hi ha una opció: adaptar-se o resistir. Molts oficis desapareixeran o quedaran reduïts a allò anecdòtic i floreixen i sorgiran noves professions fins fa poc inimaginables. Nous models productius basats en nous paradigmes. La competència de la intel·ligència artificial, que té un marge d’error més reduït. De moment comencem a veure en el món empresarial com conflueixen dos models molt diferents. Els antics sistemes productius, que mentre digitalitzen i publiciten plataformes en línia i modernitat, continuen mantenint intacte el seu sistema de castració d’encasellament professional i de jerarquia absoluta i burocràcia interna; i els que han entès que ja no va de productivitat, sinó de ser únics i potenciar el talent. El canvi comença des de dins i després surt a fora. Canvi vol dir flexibilitzar, potenciar la diferència, donar espai a la creativitat. Perquè des de la motivació i la llibertat es lidera el canvi i la projecció d’una empresa.