x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

La diabetis tipus 2, a ratlla

Actualitzada 25/07/2018 a les 20:38
Fa pocs dies mirava la televisió, com acostumo a fer a les 9 de la nit, i sento que al telenotícies parlen que un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha aconseguit curar l’obesitat i la diabetis del tipus 2 a uns ratolins, fet que dona una gran esperança als qui la patim. Sí. Soc diabètic del tipus 2. Crec que en alguna ocasió ja ho havia dit. Deixeu-me que avui parli d’aquesta malaltia que pateixen uns 425 milions de persones a tot el món i que està cridada a ser una pandèmia d’aquí a un quart de segle i s’arribin als 629 milions de diabètics l’any 2045.
Primer que tot parlem que és aquesta malaltia, la diabetis tipus 2, com es tracta i les seves seqüeles entre els humans. La diabetis tipus 2 se la defineix com la que pateixen els adults i que en alguns casos no és insulinodependent com ho és la tipus 1. Aquesta malaltia no sol aparèixer durant l’etapa de la joventut i sí quan hom és adult. A mi em va aparèixer un bon dia (és un dir), quan tenia uns 45 anys, que vaig anar abans de fer-me una intervenció quirúrgica sense importància. L’analista, després de les anàlisis pertinents, em diu “vostè és diabètic”. Vaig quedar de pedra. La primera notícia. Vaig al meu metge de capçalera, que m’envia a un col·lega de la seva confiança i em confirma el diagnòstic. Començo amb pastilletes, però finalment m’he d’injectar insulina cada dia. Injectar insulina i fer règim. Vet aquí la clau per tenir-la a ratlla. Amb aquesta dieta se’m va estroncar en sec la set desmesurada que patia quan no ho sabia. Una set insaciable. Des que em vaig medicar (punxar) i fer règim, a més de conservar el tipus (peso uns 56 quilos) bec aigua com tothom.
Investigant vaig descobrir que la meva àvia materna i la meva besàvia havien mort de diabetis. És a dir, que és una malaltia, en alguns casos hereditària, genètica. Repasseu el vostre arbre genealògic i si hi ha algun avantpassat més o menys proper vol dir que teniu més números de treure la “loteria”.
Seguim. Els diabètics que no es controlen i intenten enganyar-se acaben, entre altres coses, patint de la vista o se li han d’amputar algunes extremitats. No és el meu cas.
S’alerta que l’obesitat és una porta oberta a patir diabetis, i avui dia qui més qui menys no posa gaire fre al menjar i des de fa uns anys l’OMS alerta que d’aquí uns anys hi haurà milions de diabètics més.
D’aquí ve la bona notícia que aquest grup d’investigadors de la UAB, dirigits per la professora Fàtima Bosch, hagi aconseguit posar a ratlla la diabetis tipus 2. El tractament experimentat amb ratolins es basa en una sola injecció i sense que provoqui efectes secundaris. La descoberta és provisional, doncs ara s’haurà d’experimentar amb animals més grans i finalment amb humans. Es calcula que perquè s’ar­ribi a normalitzar poden passar encara uns cinc anys.
Els diabètics que patim aquest tipus 2 ja fa anys que sentim a parlar d’avenços. I n’hi ha hagut. Abans, per exemple, calia anar amb la insulina amunt i avall amb recipients especials que feien de nevera. Ara ja no cal. Que si s’utilitzarien com amb un marcapassos, que ell sol ens injectaria més o menys insulina segons la necessitat del nostre cos. A més hi ha diverses classes d’insulines: de tipus ràpid, instantani i d’altres que actuen més lentament. El metge aplica la més convenient a cada pacient.
El procediment en qüestió, fruit de les investigacions que han donat bon resultat consisteix a introduir en l’organisme un virus prèviament modificat genèticament que porta el gen FGF21: una hormona, una proteïna, segregada de manera natural per l’organisme i que actua en diversos teixits regulant el funcionament, en l’aspecte energètic, del cos. Una proteïna que els investigadors han injectat en diversos teixits dels ratolins: fetge, el teixit adipós i al múscul.
La investigació que ha donat peu a anunciar l’èxit aconseguit ha durat un any i mig després de constatar que els animals investigats han perdut pes i que, a més, s’ha reduït l’acumulació de greix i alhora la inflamació en el teixit adipós.
La bona notícia és primer per als que patim aquesta diabetis tipus 2. Però també per a tothom de cara el futur si tenim en compte que dels 425 milions d’afectats d’avui dia poden arribar als 629 milions l’any 2045. La professora Fàtima Bosch va dir que “cada vegada més joves tindran diabetis”.
Enhorabona a tothom si finalment s’ha aconseguit tenir a ratlla la diabetis tipus 2.
  • #2 Escorbuto
    (26/07/18 10:40)

    Fàcil, no haurien diabètics si no es consumissin sucres refinats, només hi ha un virus capaç de provocar malaltia i patiment, es diu el virus de la ignorància. Hi ha un antídot contra aquest virus anomenat informació, però, curiosament, aquesta és l'única vacuna que la població refusa en la seva gran majoria. Gairebé tots es conformen amb un "remei" que ataca la malaltia en lloc de l'origen de la mateixa, amb greus efectes secundaris anomenat fharma indústria, que pretén la cronificació de les malalties provocades pel nostre estil de vida.

    Respondre
  • #1 Diabètic
    (26/07/18 09:49)

    La diabetis es una d'aquestes malalties que no fa mal i molts no s'en adonen fins que ja está molt avançada,mata lentament ,cansament,visió,amputacions,malalties renals greus,la mala sort que tindrem els que ja tenim una edat es que aquest medicament igual estará deu anys per comercialitzarse.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477