Foc i lloc

Feixistes!

Ells continuen sent els vencedors i nosaltres, per ara, els vençuts

Creat:

Actualitzat:

Ahir era 18 de juliol i vuitanta-dos anys enrere Francisco Franco Bahamonde va iniciar una rebel·lió contra l’ordre establert a l’Estat espa-nyol que va derivar en una guerra incivil que va durar tres anys, fins a l’1 d’abril del 1939, quan el colpista va signar el darrer comunicat de guerra: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.” Però, parafrasejant Sabina, vuitanta nits després encara dura. No em feu retrocedir fins al final de la guerra incivil i deixeu-me saltar fins a la ignomínia que va suposar que el dictador morís al llit el 20 de novembre del 1975.

Amb la mort de Franco, els seus hereus i els sequaços que els seguien van inventar-se la Transició i ens van voler vendre que no hi havia vencedors ni vençuts i la majoria dels perdedors vam callar. Però no el poeta, que, tancat a la presó Model, el 1977 afirmava: “Feixistes vils encara senyoregen / damunt el llom de la terra sotmesa.” I van continuar manant els mateixos gossos amb els mateixos collars i una canilla nova que va fer veure que comprava collars nous. Tot estava lligat i ben lligat. I ho va estar mentre vam callar.

Quan hem gosat aixecar la veu, la realitat s’ha imposat: ells continuen sent els vencedors i nosaltres, per ara, els vençuts. Amb una impunitat total, les forces d’ocupació ens van atonyinar l’1 d’octubre, els feixistes disparen balins (per ara) contra les estelades de les finestres particulars i agredeixen joves i vells pel simple fet de portar un llaç groc, i dilluns un feixista que es va identificar com a policia nacional, al crit de “Viva Franco” i “Viva España”, va escometre a cops de puny el fotoperiodista Jordi Borràs. Per acabar-ho d’adobar, diumenge passat, una multitud feia apologia del feixisme al Valle de los Caídos, monument de la vergonya on es ret homenatge a les restes del criminal que va enviar a les cunetes milers de persones de les quals encara no s’han trobat les restes. En una Europa on tots aquests disbarats no haurien de quedar impunes, a Catalunya hem de tornar a cridar que “vosaltres, feixistes, sou els terroristes” i que no ho oblidarem ni us perdonarem mai.

tracking