Foc i lloc

Les controvèrsies del casino

Aspectes polítics i urbanístics

Creat:

Actualitzat:

La construcció d’un casino, vella aspiració que es remunta a la segona meitat del segle XIX i va dividir els andorrans a favor i en contra, ha necessitat un segle i mig per concretar-se en un edifici que se situarà a la capital, al carrer Prat de la Creu. La concessió, atorgada a Jocs SA, torna a dividir l’opinió pública i sembla que tan sols satisfà els gua-nyadors. També crida l’atenció l’actitud d’alguns que s’han quedat fora i han fet arribar una queixa a l’ambaixada francesa perquè demanés explicacions sobre els criteris emprats en el concurs. La resposta de l’ambaixadora era previsible: són afers interiors en els quals no pot intervenir. Aquesta actuació recorda maneres de fer anteriors a la Constitució, quan les decisions del Consell eren recor­regudes –recurs en queixa– a les Delegacions Permanents dels coprínceps per aturar els acords de la corporació. Afortunadament, els mecanismes per recórrer una decisió de l’Administració s’han adaptat als nous temps i sembla que són els que finalment utilitzaran els que han quedat fora de joc.

A banda de les consideracions polítiques, n’hi ha d’altres relacionades amb la localització del projecte. Com sembla lògic, tant la majoria com l’oposició del comú de la capital han celebrat ser la par­ròquia escollida, ja que el projecte permetrà ampliar la plaça del Poble i esdevenir un pol d’atracció turístic. Malgrat no ser partidària de les instal·lacions orientades al joc, prefereixo la fórmula d’un edifici de quatre plantes, en harmonia amb la resta de construccions, que el mastodont de vint alçades projectat al Clot d’Emprivat, amb la pretensió d’esdevenir la nova icona d’Andorra.

Actualment, el carrer Prat de la Creu, amb la plaça Lídia Armengol, el Parlament, el Govern, els aparcaments verticals, la sala de vetlles i l’ambaixada espanyola, té una funció clarament orientada als serveis. Si en aquest carrer, un dels més transitats del país, s’afegeix el casino tan a prop de la sala de vetlles s’ajuntaran el joc i el dol; en aquest cas, és evident que caldrà repensar la seva funcionalitat. De ben segur que el comú ja s’ha plantejat tancar la sala de vetlles i que el ministeri corresponent accelerarà la construcció del nou tanatori a prop de l’hospital d’on, segurament, mai n’hauria hagut de sortir.

tracking