x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Pel Pallars amb el Joan Obiols

La crònica ens atansa a històries singulars, algunes tal volta més comunes, protagonitzades pels qui un dia van emprendre la marxa i pels qui un dia van arribar
Actualitzada 13/07/2018 a les 20:47
Acaba de sortir el cinquè volum del Viatge universal pel Pirineu, la col·lecció treballada per l’escriptor Joan Obiols i Puigpinós, editada conjuntament per Editorial Andorra i Salòria Edicions. A mig camí del periple, perquè la previsió és treure a la llum 10 volums, el Joan Obiols ens porta aquest començament d’estiu pel “Pallars Jussà. El gran mar geològic”, per seguir en el sisè volum la Noguera Pallaresa amunt, cap al Pallars Sobirà i després anirà cap a la Ribargorça, la Vall d’Aran, saltarà cap a Comminges, Cousserans i el Sabarthès i acabarà el viatge a l’Alt Urgell, on va néixer fa seixanta-sis anys. Enrere queden, endreçats tal com ens els va presentar, els viatges dedicats a Andorra, a Cerdanya i a les terres altes del Ripollès, del Solsonès i la Noguera. L’univers pallarès que ara retrata en el volum del Pallars Jussà, omplirà les vostres estones estiuenques de lectura, fetes de bonior i de calmes. Si heu llegit algun dels llibres ja publicats fins ara, us vindran al cap noms de persones, personatges, uns més coneguts que els altres, nascuts a l’indret i marxats a fora, o bé vinguts de fora i quedats. Voltant pels carrers i les places de les viles encara habitades, o pels carrers, carrerons i placetes dels pobles sense gent o amb tan poca que semblen ja deshabitats, la crònica del Joan Obiols ens atansa a històries singulars, algunes tal volta més comunes, protagonitzades pels qui un dia van emprendre la marxa i pels qui un dia van arribar. Vivències sota el cel que els va veure néixer i altres viscudes en cels estrangers, lluny de casa, a la capital o nord o mar enllà. Un anar i un venir, com si es tractés d’un balancí, el balancí de la vida. I entremig de les figures i de la pell de la gent, la terra i els bressols antics, de cada terme, de cada contrada, de cada racó, de cada passa, podríem dir.
El Pallars Jussà, juntament amb Cerdanya i l’Empordà, són les comarques pirinenques catalanes amb una delimitació geogràfica més visible, més entenedora, ullades gairebé en tota la seva extensió des de punts destacats, mirandes on el cor s’hi fa un lloc, com un niu, per avivar-nos els records quan en som lluny. Venint de l’interior de Catalunya, el port de Comiols és la miranda de vista més ampla i també més fugissera, perquè ens agafa a cavall del cotxe, del Pallars Jussà. Des de Comiols notes aquella esplanada esbatanada –aquella Conca de Tremp pròpiament dita– vigilada al nord pels cimals foscos i nevats a l’hivern i cenyits per serres gairebé totes fetes de penya tallada a plom: la serra de Carreu, a llevant; la serra de Gurb i de sant Gervàs, a ponent; al nord la barrera pirinenca hem dit i al sud, com un capçal de llit sempre ben parat, el dos coixins del Montsec, amb les entalles que li fan les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana, esmolant i escolant-se pels estrets de Terradets i de Montrebei. Si venim de l’Alt Urgell, des de Bóixols i Faidella, el Pallars Jussà ens rep amb la bona flaire i el gust dels ametllers i de la vinya. Isona, emplaçada pels romans que ja feien tor­ró d’ametlla i mel i tastaven el vi de cada anyada. Isona, que ens fa ser –i abans d’arribar amb la vista, com si no volgués que ens fixéssim també amb la raconada d’Abella de la Conca, poble dels més bonics i atrevidament bastits a peu de cingles. I també veureu ben definit el Pallars Jussà, en tota la seva part de migdia, des del castell d’Orcau, i n’admirareu la traça agrícola i ramadera. I si de castells parlem, des del de Llordà tindreu vista cap a ponent de la comarca i des del de Mur cap a la part llevantina. La clova encara us semblarà més ampla i estesa si us enfileu als graons de Sant Adrià, de Gurp o Santa Engràcia, indrets assolellats on les fonts ens fan agrair la frescor de l’aigua. Des de Santa Engràcia, se us obria tota la part de Pallars Jussà que termeneja amb el Pallars Sobirà i que són els rempeus de la serra de Boumort, quedant-nos allà a la dreta Sant Corneli, amb Airamunt i la font de la O als peus i a l’esquerra la serra de Pessonada, que viu tranquil·la a sota mateix dels cinglos. Al nord, la fondalada de la Pobla de Segur, entre la Noguera Pallaresa que acaba de sortir del congost de Collegats i el Flamisell, que deixa enrere el congost d’Erinyà, provinent de les frescals, ramaderes i muntanes ter­res de la vall Fosca. Però encara el Pallars Jussà ens guarda una gran raconada, abocada tota a la Ribagorça aragonesa: la Terreta, del terme municipal de Tremp. El Joan Obiols us en parlarà de la seva terra i de la seva gent. Jo us proposo que us l’aneu a mirar a peu, des del poblet d’Adons, arribant-hi tot passant per Senterada, on casa Leonardo, al trencant de la vall Fosca, us dirà que, malgrat tot, aquell país encara és viu. Hi arribareu des de Senterada, seguint el Bosia cap a Sarroca i enfilant els revolts de la carretera –goso dir que no la facin nova, que pedra tot l’encant– cap a Perves i abans d’arribar a Viu de Llevata, a mà esquerra cap a les solituds d’Adons. En una horeta a peu, arribareu per camí de bast al Portús, antiquíssim pas, atrevit, per una escletxa al fil de la ser­ra de Sant Gervàs, que vetlla la Terreta i la protegeix de les ventades del nord. Quan hi aneu, porteu el llibre del Joan i asseguts a la roca nua, vora d’un boix, llegiu-lo i doneu-li les gràcies per deixar escrit en aquest llibre, com en els altres que ha escrit, el batec d’unes valls i d’uns topants on les veus i les traces humanes es fonen en el silenci, que emmudeixen, que s’acaben en les seves parts més isolades, que veuen marxar gent, ensorrar-se cases i esportellar murs, però que qualsevol bri de vida els manté nobles i fidels, pels que hi viuen i pel record dels qui hi van viure i treballar, amb tanta joia i tantes suors, generació rere generació.
  • #1 Maria Urgell.
    (14/07/18 18:45)

    Aquests tipus d'articles -dit ben sincerament-, el Sr Pasques els broda.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477