x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

Bogeria per l'esport

Actualitzada 11/07/2018 a les 06:54
Les nostres muntanyes han tornat a acollir una nova i exitosa edició de l’Andorra Ultra Trail, malgrat les inclemències meteorològiques. Valents corredors que han posat a prova el seu estat físic, la seva força mental i en alguns casos –per què no dir-ho– el seu grau de bogeria!
Recorreguts que, amb el pas de les edicions, han esdevingut cada vegada més durs, amb més quilòmetres i més metres de desnivell, i arribant inclús a reptes extremament durs, reservats a corredors molt preparats, com és el cas del circuit sense marcatge de l’Eufòria. Sortosament, aquest recorregut tan extrem ha quedat restringit a corredors que acrediten una notable experiència. Però altres circuits queden oberts a corredors no tan experts i que, en alguns casos, no tenen garantida una suficient preparació.
Certs corredors han travessat mig món per venir a gaudir de la duresa de les muntanyes andorranes. Pot semblar incomprensible per a alguns, però alguna cosa els motiva a realitzar uns reptes tan salvatges. Posar a prova el seu estat de forma? Una mostra de superació? La satisfacció de passar la meta després de molts quilòmetres de patiment? O simplement una addicció a l’esport, al patiment i a les competicions. No es tracta d’un fenomen exclusiu de les curses de muntanya. També s’observa aquesta fal·lera per fer carreres extremes en el món del ciclisme, de l’esquí de muntanya, dels triatlons o ironmans. Proves que, com més dures són, més atrauen els esportistes, esgotant-se en alguns casos les inscripcions en temps rècord, amb la participació de corredors que busquen superar-se cada vegada més.
I on és el límit de la duresa d’aquestes proves? Hi ha realment límit? Sembla que no. El límit li correspon a cada corredor posar-se’l amb el suficient seny per evitar patiments excessius o perjudicis per a la salut. Sigui com sigui, enhorabona a cadascun dels petits herois que van realitzar les curses de la darrera setmana.
  • #3 Damià
    (11/07/18 15:22)

    És el que tenen les modes, al final hem perdut de vista la diferència entre salut i competició, l'esport simpre va estar lligat a la salut, pares que es deixen a nadons i famílies a casa mentre ells se'n van a córrer una cursa "molt important" a més d'entrenar centenars d'hores prèviament, això és hedonisme, no esport, sembla més aviat immaduresa suprema, infantilisme, idiotesa col·lectiva.

    Respondre
  • #2 Forrest Gump
    (11/07/18 11:11)

    Estrany fenomen social est de l'addicció desmesurada i irracional pels esports de competició que podria qualificar-se de bogeria parcial transitòria, així com moltes persones han superat l'addicció al tabac o l'alcohol amb ajuda professional, també els addictes compulsius poden buscar ajuda per a alliberar-se de les cadenes del fanatisme esportiu.

    Respondre
  • #1 Ultra Trail
    (11/07/18 08:31)

    Si tots aquests corredors treballessin o haguessin de complir amb una feina,que exigeix horaris i presència segurament que nin hi hauria tanta bogeria,ja aqui a Andorra molts d'ells em demano com es guanyen la vida,lo més segur s que el papa o la mama els hi permeten,viuen per aixó,els mantenen i el 80% d'ells sense un euro a la butxaca.Aquesta es la realitat d'aquests joves.Malament pel futur.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477