x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Les set claus

Recuperar la il·lusió

Quan perds una il·lusió, quedes ferit. Quan les perds totes, quedes mort
Actualitzada 06/07/2018 a les 20:28
Iniciem la vida creient en fets i personatges fantàstics, en la màgia, en faules i històries que ens han anat explicant i que desperten en nosaltres aquest sentiment tan natural en la infància que anomenem il·lusió. Al llarg dels anys, el nostre raciocini i les nostres vivències i inquietuds fan que anem oblidant el que experimentàvem quan érem nens. Perdem la capacitat de creure en tot allò que no toquem o veiem amb claredat. No em refereixo a ideals absurds o banals, sinó a la facilitat de creure en projectes o desitjos que tenim latents des de la infància. Els anem deixant oblidats fins que els enterrem, justificant-nos a nosaltres mateixos que eren més aviat fantasies inabastables. Què volies ser de petit quan fossis gran? Realment té alguna cosa a veure amb el que fas ara? I què et cridava l’atenció i per què volies ser això o fer allò?
Per què anem perdent les il·lusions a mesura que anem consumint la vida? Malauradament anem acumulant decepcions. Quan no aconseguim l’esperat, de vegades ens desil·lusionem. També les podem perdre quan la malaltia o la tristesa ens envaeixen, de tal manera que no deixa espai a d’altres emocions ni pensaments. O quan es pateix algun trastorn afectiu com l’angoixa o la depressió. També quan deixem de pensar en nosaltres mateixos i en el que ens agradaria arribar a ser o fer. En definitiva, quan ens tanquem o ens posem límits a la pròpia trajectòria cap al futur.
Quan estem il·lusionats tot flueix, però des de la sensació de buit o tristor, avançar és més difícil. Però es pot recuperar, tot i que el camí per fer-ho no és fàcil i requereix un treball personal intens. Recuperar la il·lusió serà un camí d’esforç en el qual cal caminar a poc a poc, viatjant al nostre interior, per buscar i recordar com era la il·lusió i redescobrir com érem nosaltres amb ella. Recordarem, i amb aquests records, caldrà imaginar-nos com avançar, i des d’aquí, actuar decididament.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts