x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

AI

Androides, persones, idees i les violacions programades amb codi binari
Actualitzada 07/07/2018 a les 06:38
Aquest matí ha sonat el mòbil a les sis. El vaig programar anit i no s’ha despistat ni un minut. Ha sonat la musiqueta, cinc minuts després hi ha tornat –benaurat Snooze, patró dels procrastinadors– i m’ha semblat sentir que fins i tot deixava anar un “Espabila, dropo!”. Res d’especial, pura vida quotidiana, esteu pensant. Jo també. Fins fa un parell d’anys, si més no, quan vaig veure aquell capítol de Black Mirror en què una dona es fa una còpia de la seva consciència i l’esclavitza, emmagatzemada en un petit dispositiu, perquè li programi el dia a dia, la desperti, li programi la música que vol sentir, li respongui converses poc transcendents, etc. –res que no ens faci ja la Siri, Google, Amazon o qualsevol altra aplicació–. Des d’aleshores, però, no puc deixar de pensar en totes aquestes apps com si fossin els hombrecillos d’en Juanjo Millás o, millor encara, com si fossin els nostres menairons. I, si vas curt de son i t’apassiona tot el món de la intel·ligència artificial, hi ha un moment en què la pregunta s’imposa: com ho viu el meu menairó-despertador això d’aixecar-se cada dia a les sis per poder despertar-me? Podem parlar d’un esclau? La pregunta, que –ara per ara– exagero –no estic tan volat–, s’aplica molt millor a altres àmbits. No trigaran a arribar androides del sexe. Sembla que alguns, a més, incorporaran una funció en què podran resistir-se a mantenir relacions sexuals amb tu, no prou forta, però, per evitar que al final ho aconsegueixis. I aquí, les preguntes / conclusions provisionals potser ja no són tan exagerades. 1. Cal? 2. Cal? 3. Es pot violar un androide? Es pot parlar de violar un androide? 4. Evidentment, molt millor violar una màquina que una persona. Potser sí que això permet descarregar les seves tensions a alguns, però em nego a pensar i parlar en aquests termes. Perquè 5. Fer-ho implica perpetuar la cultura de la violació, reivindicar que la resistència és excitant, admetre que si la programació del món depengués de nosaltres, hi inclouríem la violació. I tornem al cap del carrer, no hem avançat res. La cosa va d’androides, de persones i d’idees. I en relació amb això, un últim punt, aquest indiscutible: que poc té a veure la ciència-ficció amb els ovnis i amb els marcians i com n’és d’útil per pensar el món.
Etiquetes
  • #3 padrinak
    (07/07/18 19:07)

    i ara que hi penso...
    si és per un tema moral, ja esclavitzem als nostres congèneres per tant no ens hauria de resultar estrany.

    Respondre
  • #2 padrinak
    (07/07/18 19:04)

    I posats...
    No m'estranya que algunes religions no permetin "jugar" amb cèl·lules mares embrionàries... Qui sap potser arribem a destronar els deus? i ara resulta que arriba la intel·ligència artificial!

    Respondre
  • #1 padrinak
    (07/07/18 18:57)

    Em fas pensar en la llei d'Asimov i de pas de la pel·lícula molt recomanable de ex machina.

    Nosaltres som conscients de la nostra pròpia existència?, quins són els paràmetres en els quals una eina deixa de ser-ho i es converteix en un ésser viu artificial?, sols per crear-lo quins drets tenim sobre ells?, això ens converteix en deus?

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477