x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

No tothom vol reconeixement

Freqüentment és gairebé impossible arribar a aconseguir certs propòsits –sobretot en l’àmbit professional– sense l’ajuda d’una persona o un equip de persones
Actualitzada 04/07/2018 a les 20:32
Molt sovint, estem acostumats a reconèixer el gran mèrit que tenen algunes persones en poder aconseguir els seus objectius –i no és per a menys–. Però el que mai no es veu, o allò que s’oblida fàcilment, és que freqüentment és gairebé impossible arribar a aconseguir certs propòsits –sobretot en l’àmbit professional– sense l’ajuda d’una persona o d’un equip de persones que conjuntament treballen per a poder complir amb l’objectiu igual que el propi protagonista dels mèrits i els reconeixements.
A vegades, caldria potser reflexionar sobre la gran tasca que fan algunes d’aquestes persones que, sense voler protagonisme, són igualment importants. Algú s’imaginaria arribar al màxim nivell esportiu sense un preparador físic? Sense un fisioterapeuta encarregat de curar i prevenir les lesions? Sense inclús l’ajuda d’algun psicòleg esportiu que ens doni suport en els moments difícils? I sense l’alimentació adequada marcada per un nutricionista?
És clar que al final, un a un, de manera conjunta tots els esforços sumen en un mateix objectiu. I de tant en tant, val la pena recordar a l’hora d’aixecar un trofeu o celebrar un triomf del tipus que sigui, totes les persones que van formar part d’aquest repte i que d’alguna forma van sumar esforços per haver fet possible transformar una idea en una realitat tangible.
I fins ara, hem parlat d’un equip professional o de treball. Però, què hi ha de totes aquelles persones properes que ens van oferir tot el seu suport davant de les dificultats i els reptes? Tots els amics, els familiars i la parella que ens van donar suport quan en un moment o un altre vam caure víctimes d’alguna desil·lusió o d’algun fracàs? També crec oportú donar els elogis i els aplaudiments oportuns.
En l’àmbit personal –i deixant a una banda la meva professió–, us diria que no van ser poques les vegades que vaig afrontar moments difícils, dolorosos i desafiadors, i que tot i ser poques les persones que de veritat estaven incondicionalment al meu costat, compartint èxits i aprenent i empenyent davant dels fracassos, van ser realment importants i totalment decisives.
Escrivint aquestes línies com a reflexió, recordo l’anècdota de la situació que un dia vaig poder viure i de la qual mai he pogut trobar més sentit que ara mateix: estava conversant amb una dona –al meu entendre de gran saviesa i coneixement, quan el que em va dir va marcar-me per a tota la vida: “No todas las personas en la vida hacen el papel de superhéroe como Batman, algunas –va afegir– simplemente ayudan en silencio y alejadas del reconocimiento como Robin.” Després de cert temps, vaig poder prendre consciència d’aquella gran reflexió i vaig adonar-me que tal com volia afirmar aquella dona, no totes les persones ajuden per rebre aplaudiments; algunes d’altruistes ho fan perquè són felices podent aportar el seu petit gra de sorra en un projecte ambiciós, i tot i ser imprescindibles, de formar-ne part en tenen suficient.
A totes aquelles persones que sempre m’han donat suport en el transcurs de la meva carrera professional i de la meva vida, gràcies de tot cor.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477