x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Les personalitats múltiples

Una clau de l’explicació d’algunes actituds irracionals
Actualitzada 27/06/2018 a les 06:37
Al llarg dels anys he anat comentant, en aquesta mateixa columna, l’obra del professor Pierre Bayard. Aquest catedràtic exerceix també com a psicoanalista, fet que explica que la seva anàlisi dels textos literaris s’efectuï des d’una òptica anticonformista i sovint sorprenent, per no dir divertida. És suficient recordar alguns dels seus llibres per adonar-se’n. Així, com no citar un dels seus primers assajos, en el qual explicava Com parlar dels llibres que no hem llegit. Més tard, es va interessar en el plagi per anticipació, oxímoron intencional, per finalment demostrar en El Titànic naufragarà que els escriptors tenen la gran virtut de preveure el futur amb més encert que els vidents. Seguint amb la seva tònica, acaba de publicar un nou títol: L’enigma Tolstoievski. Defensa la tesi que en una mateixa persona poden coexistir personalitats múltiples. El seu punt de partida és la vida d’aquest autor rus, que va ostentar, durant la seva existència, diferents papers, del tot contradictoris, des de presoner polític en un camp siberià fins a propietari latifundista com ho coneixia la Rússia d’aquella època, passant per un període suïcida dedicat al joc, fins al punt d’arruïnar-se.
Aquestes contraposicions expliquen que molts lectors puguin dubtar que el mateix escriptor hagi produït obres tan diferents com Guerra i pau, Anna Karènina o encara Els germans Karamàzov. Però, i això dona encara més credibilitat a la teoria del professor Bayard, en aquestes novel·les els caràcters i les conductes dels personatges van variant al llarg de la intriga, posant així en evidència que cadascun no es pot considerar com una unicitat, sinó com una multiplicitat. Val a dir que fa poc la justícia americana ha donat validesa a aquesta teoria, reconeguda també per eminents psiquiatres, que van arribar a concloure que podien conviure, en la mateixa persona, fins a 27 personalitats diferents. Aquesta juxtaposició, molt sovint intrínsecament antagonista, porta a la conclusió que, més enllà de l’obra i de la vida de Tolstoievski, l’esmentada multiplicitat podria ser la clau d’explicació d’algunes actituds humanes irracionals que no tenen cap explicació lògica.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477