x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Els tolerats

L’extrem centre, la TINA, el ‘farteig’ i el blanqueig del feixisme
Actualitzada 23/06/2018 a les 07:50
Tot és una merda. Així, en general. Tot és una merda i no em facis triar entre aquella merda i aquella altra. Total, totes dues són una merda, potser difereixen una mica en la textura, potser una fa una olor més dolça que l’altra, però això són matisos, i els matisos no són aplicables a les merdes.
Aquest és el diagnòstic de la situació política d’una part important de l’electorat occidental els darrers anys. El comparteixo a mitges. Trobo que és cert, per exemple, que existeix una convergència de la major part de l’oferta electoral en un espai que el filòsof quebequès Alain Deneault qualifica d’extrem centre, un extrem centre definit arbitràriament com a normal, un extrem centre desideologitzat, fet de pur pragmatisme, on no es pensa, contra el qual no s’hi pot fer res sense ser titllat i tractat de radical i antisistema.
De fet, l’extrem centre ha estat extraordinàriament efectiu i ha aconseguit que contra un sistema que defensa constantment que no hi ha alternatives –el conegut TINA de la Thatcher– s’han acabat imposant dues reaccions: abraçar l’extrem centre o diagnosticar que tot és una merda i que, en efecte, no hi ha alternatives, que tots són la mateixa cosa.
És un diagnòstic simplista, d’acord, però no seria just responsabilitzar únicament els que el defensen. Tants anys de TINA, de carregar fortament des del poder contra les discrepàncies, de letargia ciutadana volguda han acabat fent efecte, no ens podem sorprendre.
És el moment, però, de repensar el diagnòstic. Potser sí que, sobretot en l’àmbit econòmic, no queda ningú fora de l’extrem centre. Potser sí que tota l’oferta electoral convergeix en un 90%. Ara bé, queda un 10%, queden parcel·les més enllà de l’econòmica, queden els drets civils, queden els nens separats de les seves famílies a Texas, queden els gitanos censats i els refugiats tractats de carn humana a Itàlia, queda la concepció repressiva del poder a Espa­nya, queden Trump, Salvini, Le Pen, i si mantenim el diagnòstic del tot és una merda, els estem considerant una opció més, els estem fent tolerables, els estem blanquejant, tot i la capa de merda. I ens equivoquem, perquè buscar una alternativa millor no ens ha de fer oblidar certes línies vermelles, no ens ha de fer oblidar que les imatges d’aquesta setmana no són tolerables.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477