x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

Assumir riscos

Sempre ens carregaran molt més la nostra motxilla emocional les coses que no vam fer
Actualitzada 22/06/2018 a les 06:50
La por. Una emoció prou coneguda per tots que té la funció de protegir-nos davant de situacions amb un possible risc per a nosaltres, bé sigui físic o de qualsevol altre caràcter. Però, alhora, una emoció que ens limita i ens impedeix atrevir-nos a assumir riscos per tal d’aconseguir tots els nostres desitjos, objectius o propòsits definits a la vida. I és que constantment sempre som víctimes d’una lluita entre tot allò que volem i tot allò que sembla que perdem per aconseguir-ho. I és que tot i ser conscients que no volem mantindre’ns en el mateix lloc de sempre i una veu dins nostre ens crida a atrevir-nos a fer un pas per poder canviar la situació, tenim una altra veu, provinent de les nostres pors, que tracta de mantenir-nos a la zona coneguda, a la zona còmoda i segura, la coneguda per tots com a zona de confort. I realment sempre que prenguem decisions importants que d’alguna manera ens portin a assumir un risc, sempre apareixerà la veu de la por amb tot tipus d’arguments i justificacions per tal que no ens atrevim a fer el pas que volem fer. I si volem realment ser els nostres propis pilots i protagonistes hem d’aprendre a identificar les nostres pors, i combatre-les mitjançant la consciència d’allò que realment volem. I això, com és lògic, demana temps, pràctica i molt d’esforç.
En quantes ocasions hem volgut fer un pas definitiu en les nostres relacions de parella –per exemple– sabent que no ens fa cap bé i, finalment, tot i semblar estar convençuts, no hem pres la decisió? Les nostres pors i tots els seus arguments són els culpables de la indecisió, recordant-nos tot el conjunt de riscos que assumiríem si prenguéssim la decisió i inclús valorant totes les coses positives, que tot i ser reals, no són suficients, per tal de fer-les servir com a suport per endarrerir alguna decisió que conscientment ja estava presa.
I és que si volem combatre aquesta por, que ens manté dintre del que ja coneixem i ens fa veure que no és tan dolent com sembla, hem de ser plenament conscients d’allò que volem i hem d’estar disposats a assumir riscos. Perquè si em permeteu una reflexió, durant tota la vida sempre ens carregaran molt més la nostra motxilla emocional les coses que no vam fer i les decisions que no vam prendre que tots els possibles fracassos que haguéssim tingut. I si ens haguéssim atrevit a iniciar aquell negoci amb el qual somiàvem tant? I si haguéssim fet aquell viatge que sempre vam voler fer? I si ens haguéssim atrevit a dir-li a aquella persona tot el que realment sentíem?
Al final, com és llei de vida, ens hem d’esforçar conscientment per poder fer front a totes aquelles veus que faran que dubtem davant de decisions importants. I si voleu un consell, preneu sempre la decisió que més vagi d’acord amb qui sou vosaltres realment, i amb allò que desitgeu de tot cor. No deixeu que les pors siguin les protagonistes. Encara esteu a temps de lluitar per la vida que realment desitgeu. I si en llegir aquest article esteu dubtant entre fer una cosa o una altra davant d’una situació que us manté en neguit i no sabeu què fer, aleshores feu-ho. Sí, aquesta és sempre la resposta.

*Marc Romera, escriptor i coach
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts