Fhasa, un viatge al passat

Fhasa marca un abans i un després en la història d’An-dor­ra. La concessió, atorgada pel Consell General i confirmada pels coprínceps l’any 1929, capgira un territori capaç de captivar l’escriptora Isabelle Sandy, que el descriu com un vestigi del passat, destacant la magnificència del paisatge on el progrés encara no ha fet acte de presència. Abans de Fhasa, la central de les Anelletes produïa llum a petita escala i les comunicacions viàries eren deficients; tan sols existia una bona car­retera entre la capital i la Seu d’Urgell, inaugurada el 1913, i una carretera estreta entre Soldeu i el Pas de la Casa, operativa des del 1903; la resta del país es comunicava per camins rals. En aquest context, Fhasa obté la concessió per produir energia elèctrica a gran escala destinada a l’àrea industrial de Barcelona; a canvi basteix una xarxa viària moderna que, a més de connectar els nuclis més importants del país, fa d’Andorra un territori permeable i accessible al turisme. Les obres es realitzen en un temps rècord; la central hidroelèctrica es construeix en 5 anys i les carreteres, iniciades el 1929, són operatives el 1934.

La presència de Fhasa va tenir diferents impactes, els més espectaculars van ser els produïts sobre el paisatge i representen la primera gran transformació d’un medi que no havia sofert més alteracions que les derivades d’una activitat agrícola i ramadera, substancial al propi medi: desforestació per tenir pastures i feixes per cultivar que s’enfilaven muntanya amunt, mostra de la lluita titànica de l’home contra un medi dur que obligava a emigrar una part dels seus fills. Als canvis paisatgístics cal afegir-hi els impactes a escala humana i econòmica. L’emigració, que formava part de la vida quotidiana, es reverteix i dels més de mil treballadors que venen per les obres, una petita part es queda al país. Un d’ells, l’enginyer Àlvar Menéndez, va fundar l’Esquí Club Andor­ra, l’any 1932, i va transformar una barraca de Fhasa en l’emblemàtic refugi d’Envalira per acollir esquiadors.

Qui vulgui aprofundir en aquest capítol de la història, pot fer un recorregut a través de les exposicions fotogràfiques de l’Arxiu Nacional, que compta amb una sèrie de fons imprescindibles per a l’estudi històric. Una imatge val més que mil paraules.