Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
De la mateixa manera que "hiperproduïm" relacions virtuals creem exponencialment un manteniment superficial, que crec que és del que parles. És extenuant la nostra vida social en aquesta era però racionalitzar-ho és una qüestió d'assaig i error. Cal comptar que la resta dels mortals i segons estudis ens asseguren que podem comptar amb 100 amics (dels que pots tocar amb la mà) i dels 3.000 que tenim en el món virtual? Que en fem?.
Extenuació i trencament de la xarxa per una qüestió de supervivència. Creació d'espais silenciosos i solitaris? Possiblement, però que si hagués de fer-ne una lectura diria que necessària i higiènicament correcta. Natural i no necessàriament negativa. Estem afegint una nova eina alhora de socialitzar-nos sols cal reajustar-la; una no exclou l'altra.
Som com la resta de la natura ens movem com un esbart d'aus. Les xarxes els blogs el Risto Mejide són un cant a la voluntat/necessitat de ser transgressors. Diferents.Quan la veritable melodia és la manca d'autoestima,l'avorriment o un ego desmesurat. Dit d'una altra manera l'efecte Dunning-Kruger, popular y universal d'aquestes generacions. M'incloc.
No penso que calgui generalitzar (de fet sempre m'horroritza fer-ho). No sé per quines raons aquesta civilització ha pres la decisió de comunicar-se i relacionar-se amb la resta d'una manera virtual, el cas és que ho fem i ens resulta fàcil, lleuger i sense gaire pes a l'hora de mantenir relacions etèries. Però com he dit abans existeixen altres components que poden variar el resultat de l'algorisme i donar-te una altra resposta a la teva opinió (encara que no la busquessis.Acusa el meu ego). De la mateixa manera que aquests folowers/amics perden aquell pes que tenen alguns convencionalismes carregosos que es generen pel contacte, també existeixen aquelles relacions que saltant-se la corrua arriben de manera directa al receptor; generant així una relació tal vegada com deia en les primeres línies amb l'ànim de ser diferent amb molta manca d'humiltat,cert. Però om pensa erròniament que tots veiem les mateixes coses de la mateixa manera i clar, cal comptar amb els matisos.
Estic d'acord que amb 200 caràcters un queda curt o si més és massa trafegós per expressar una cara trista. Què presenciar el rubor d'una altra persona no té preu i tenir l'oportunitat de somriure i compartir unes rialles supera el preu anterior. Què una frega al braç al que vol serenar.Tranquil·litzar passa pel tacte. Que l'olor d'un nou perfum i una nova estètica marca canvis de cicle. Fins i tot les paraules que utilitzes donen informació si estàs al cas de la vida d'un altre. Virtual o no el pes que vols donar a la relació amb algú és igual que sempre, lliure i sobretot no esclava.
Respondre