x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

L'edat de la innocència

Esmolets! Un viatge al passat acom­panyats dels menuts de cada casa
Actualitzada 17/06/2018 a les 06:41
Matí fred de tardor. El gel és viu, però encara es pot esperar un migdia suau. El sol ha arribat al fons de vall i dona relleu als murs de pedra seca. Les ombres s’allarguen sobre els camps, que tenen l’herba baixa i mig gebrada. Fa temps que els dallaires, amb els seus volants, van enllestir la feina, i ara els prats estan ben arranats i els arbres del costat del riu han perdut el vestit de verdor. No se sent ni un cotxe que passi per les comptades i polsoses carreteres sense engudronar. Silenci. Un nen de tres anys empeny un cotxet infantil gran com un bressol. L’empeny o ho intenta, perquè no deu tenir prou força. Segurament, fa poc era el seu cotxet, tota una modernitat a l’Andorra dels quaranta. Ara a dins hi deu anar la seva germana i ell, encuriosit, estira els ulls per mirar-la. Va endiumenjat: sabates enxarolades, mitjons nets sota uns genolls molsuts, abric i un barret que el protegeix de la fresca. Sense que ell se n’adoni, uns metres rere seu el vigila un vailet d’uns dotze anys. Al noi li han encomanat fer-se càrrec del petit i el guaita amb la mateixa actitud silenciosa i distant amb què vigila els porcs o les vaques quan, a l’estiu, li han manat de fer-ho. A casa, tots han de pencar: dur la collada, cuidar els conills i les gallines o fer-se càrrec del bestiar gros. Avui li han confiat el petit i prou que se’n cuida. Ell també és petit, però no per això menys responsable. Algun adult, de lluny, també li té un ull posat a sobre. Només si passa res greu hi faran cap. Quan el petit i el cotxet passen per davant d’un solitari pal de telèfon, eixarreït com un arbre pelat, un crec esquinça l’aire prim del matí. És el disparador d’una Leica. El fotògraf –pel que he sabut, el Josep Alsina– ha captat l’escena i ho ha fet amb una composició tan equilibrada que en veure la instantània, ningú pensa en l’autor de la foto. Aquest és el seu èxit. L’equilibri dels troncs que apunten al cel transmet serenor i les diagonals de les ombres dinamisme. La imatge aconsegueix explicar una història senzilla i cruixent. Freda i càlida. La història de la canalla d’abans a Andorra. Aquesta i moltes altres fotos són l’eix del fascinant dossier que han fet a l’Arxiu Nacional i que es pot consultar a cultura.ad. No us el perdeu.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477