x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Equitat de gènere? (i II)

Diferències salarials i accés a càrrecs de responsabilitat
Actualitzada 13/06/2018 a les 21:19
“No desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó que el tinguin sobre elles mateixes.” Mary Wollstonecraft, filòsofa i escriptora anglesa del segle XVIII.

Ahir els deixava amb una dada per a la reflexió: tot i que homes i dones gairebé suposen el 50% dels assalariats, els primers van percebre en sous 130 milions més que les segones durant el 2016. Vull continuar ara aportant més dades també que mereixen ser conegudes.
En els darrers anys, a Andorra hi ha hagut un moderat increment en el percentatge que representa el salari mitjà femení respecte del masculí que ha passat del 71% a gairebé el 77% en 14 anys. Aquesta evolució és, però, molt inferior a l’experimentada en el conjunt de la Unió Europea i especialment respecte dels països que tenen una major equitat salarial per gènere com són Bèlgica, Luxemburg o els veïns: França i especialment la registrada en aquest àmbit per Espanya en els darrers anys.
Una anàlisi més qualitativa tant de la diferència existent com de la menor progressió al nostre país de l’indicador no és a data d’avui possible en no tenir les dades segregades per altres àmbits com ara la formació, la dedicació d’hores o el perfil d’ocupació. Tanmateix, analitzar els salaris mitjans per sector d’activitat permet assolir algunes conclusions alhora que oferir algunes dades que no poden deixar indiferent ningú:
–Els homes cobren més que les dones en tots els sectors d’activitat.
–Alguns dels sectors amb salaris mitjans més elevats són aquells en què la diferència entre el salari mitjà masculí i femení és més important.
–Ateses les característiques d’alguns dels sectors amb més incidència en el salari mitjà com ara el financer, el mèdic o el dels serveis, les desigualtats no tenen lloc principalment per diferències formatives o de dedicació i segurament aquestes han d’atribuir-se (pràcticament per eliminació dels possibles factors) al grau d’accés a llocs de responsabilitat i direcció o responsabilitat per gènere.
Finalment una altra dada important és indicar que en el període del 2006 al 2016 el salari mitjà masculí ha augmentat un 16% mentre que el femení ho ha fet en un 24%. La inflació acumulada en aquest període ha estat d’un 17%. Per tant, la relativa millora del salari femení respecte al masculí cor­respon a aquest lleuger augment amb relació a la inflació davant la congelació, per parlar en termes comprensibles, del salari masculí. Tanmateix, el salari mitjà femení és encara un 23% inferior al masculí, un percentatge que com s’ha exposat és molt superior a la mitjana dels països de la UE i als estats que es descriuen en la taula 1, incloent-hi els veïns Espanya i França.
En aquest sentit cal destacar la importància de l’existència de legislació que contingui propostes concretes en matèria d’igualtat de gènere. No és de casualitat que els països que han experimentat una millor evolució els darrers anys van aprovar les seves legislacions en aquesta matèria entre els anys 2006 i 2007.
De totes les dades aportades aquests dos dies es poden extreure importants conclusions. Una de les que resulten més fàcils d’entendre és la que diu que, tot i que el volum d’assalariades va ser pràcticament igual al dels homes l’any 2016, aquests segons van rebre remuneracions pel treball superiors en 130 milions d’euros.
També queda clar que en l’entorn europeu en què ens trobem la reducció de les desigualtats salarials entre gèneres ha estat cada cop més present en l’agenda política; aquest fet ha comportat, en general, una disminució de les diferències salarials entre gèneres arribant fins i tot al fet que un nombre rellevant de països europeus es troben en una situació de pràctica igualtat de salaris per gènere com ara Luxemburg, Bèlgica, Itàlia, Romania i, en menor grau, Polònia o Eslovènia. També és important la dada que correspon a Espanya, on les diferències salarials per gènere eren més importants que a Andorra l’any 2002 i el 2016 són força inferiors.
A més, és necessari destacar les importants diferències salarials en alguns sectors d’activitat com ara el financer (amb el 86,6%), el mèdic (el 43%) o sectors que disposen d’un important nombre de persones assalariades com el de serveis professionals i activitats socials i que superen en ambdós casos el 37% (vegeu taula 2).
Finalment, cal una millora de la qualitat estadística de les dades afectant l’equitat entre gèneres al mercat laboral, per una banda, i, de l’altra, més difusió de les ja actualment existents per fer una pedagogia i més visualització de la situació.
La nostra societat és avui en dia encara molt masclista. Ho és pel pes de la tradició i pel control dels llocs de poder per part dels homes, i també per la incidència d’estereotips i rols de gènere. En són exemples un molt menor accés a càrrecs de responsabilitat i direcció de les dones, en l’absència de consells d’administració mixtos en les més importants entitats, empreses i organismes públics, o en una menor presència femenina en la primera línia política.
Tot plegat representa una veritable pèrdua econòmica i de potencial per al país; perquè el que és indubtable és que el 50% del talent, de la saviesa, de la bondat o de l’enginy de la nostra societat és femení. Saber crear els mecanismes per donar l’oportunitat que tot aquest potencial pugui generar prosperitat i benestar en el futur no és només una qüestió de justícia vers el 50% de la població, sinó que també un dels motors més potents de desenvolupament socioeconòmic de la nostra societat.

*La informació ampliada es pot consultar a la web del partit, www.psa.ad
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477