Plou

Diu la dita que pel juny la pluja és lluny, i que si plou, cada gota és com un puny. Doncs així anem des de fa mesos, de la mà del refranyer, donant-nos cops de cap contra la paremiologia que ho té tot més que previst, malgrat que al canvi climàtic li agradi jugar a despistar. Que si pel gener, boires, pel maig, pluges fortes; que si la pluja del març, pel bestiar és pastura; que si a l’abril o vint-i-un dies plou o seixanta podràs prendre el sol, i així anem fent, amarats de plugim, pluja o xip-i-xap. Desgranant les setmanes d’una primavera passada per aigua que no et deixa arribar al migdia sense una gotellada, un ruixat o un xàfec –sobretot si se t’acut posar-te sabatetes de vestir-. No falla mai. Les per­ruqueres miren els calaixos buits mentre fem corredisses voleiant els tolls d’aigua bruta on es desfà la pols de les obres –mira, alguna cosa bona havia de tenir tanta aigua–. I els pagesos que no saben què plantar que sense sol no els creix res de bo. I la roba d’estiu pansint-se a l’armari, mentre combinem jaqueta fresca, samarra o anorac segons l’hora del dia. Que ja no saps com vestir-te i tens fred als peus però n’has fet una qüestió d’honor això de no treure altre cop les botes de l’armari. I així anem fent, cada dia que passa, un pas enrere per l’estiu, perquè tard o d’hora arribarà, i ens courà en el nostre suc dins les jaquetes de ploma fina, els mitjons gruixuts i la pell blanca com la neu. Neu, aiguaneu, calamarsa o pedra gelant, que encara rai, que no fa tant fred i els dies són llargs. Això sí, si el juliol es digna a donar-nos una treva, no oblideu que a l’agost, plou quan és fosc, i que ja veus, són quatre dies, i encara no ha acabat el curs i ja estem comprant altre cop roba d’abric i els llibres de l’escola. No m’estranya que el temps pari boig, si no ens estem quiets!