No dubto gens ni mica de la bona intenció, honorable fins i tot, per part de DA de batejar amb el nom de Martí Salvans unes jornades de reflexió sobre comunicació política dirigides a la seva militància, la taronja, i els seus simpatitzants. Hi tenen tot el dret, només faltaria, i entenc que està fet des de la voluntat d’homenatjar la persona. Per tant, tot el meu respecte a la iniciativa i benvinguda sigui qualsevol acció que visualitzi ni que sigui mínimament el seu llegat. Però potser no s’han adonat que tal com ho fan estan afeblint la seva figura, més que no pas enaltint-la. M’explico.
Hi ha persones que deixen una profunda petjada. Que en l’acció diària ens impregnen del seu saber, l’estima a la terra i la seva gent, es creen consensos al voltant de la seva figura i, independentment de la seva afiliació, esdevenen referents per a una majoria. La memòria de Martí Salvans ens aporta tot això i més. El seu llegat, ja sigui cultural, social, científic, polític... o una mica de cada o tot alhora, passà a ser patrimoni de tots i així l’hem de saber mantenir en la nostra memòria col·lectiva, reivindicant-lo sense pervertir-lo. La trajectòria de determinades persones va més enllà de les sigles del darrer partit on han militat o de l’espai polític que han ocupat.
L’herència que ens deixen és més transversal i abasta alguna cosa més que unes jornades de partit o el nom d’una biblioteca, sense voler desmerèixer res ni ningú. Potser arribarà un dia que en aquest país sabrem reconèixer, tal com es mereixen, el llegat immens que ens deixen.