Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

La vall d'Incles

Una vall glacial, com quasi totes les del Pirineu i dels Alps
Actualitzada 04/06/2018 a les 06:51
    Denisa Font Torres
“Les Valls d’Ordino i Incles són més plenes d’harmonia de somni
i de misteri al raig que hi deixa caure l’hemisferi a la serena de qui cova al món”
Mossèn Cinto Verdaguer, 1883 ‘Canigó’

En aquests versos, mossèn Cinto ja canta l’encant d’aquestes dues valls, però jo ara em limitaré a parlar de la vall d’Incles, perquè és la que conec més bé.
La vall d’Incles és una vall glacial, com quasi totes les del Pirineu i dels Alps. Té dos vessants, el solà i l’obac. Al fons baixa el riu d’Incles, que neix a Manegor, Juclà i Siscaró. A cada costat hi trobem els prats de dall, després el bosc de pins i d’avets a l’obac, els pasturatges, amb els llacs: les basses del Siscaró, els estanys del Siscaró, el llac de Juclà, de cabana Sorda, la bassa de les salamandres i els estanys de Querol. També trobem el refugi del Siscaró, Juclà, cabana Sorda i Orris, al Querol i altres. I al cap de la muntanya, les roques amb els seus pics.
La flora:
Les primeres flors a florir quan encara hi ha neu als prats són els pitxers (jonquille), la genciana, el baladre, els lliris blaus i blancs, les orquídies, les anemones i l’àrnica. A baix del bosc del solà hi trobem l’abarset i les escobes, la sistra, molt olorosa i molt bona per al bestiar, poques grandalles al peu de la vall i un infinit d’altres. No oblidem la tora (acònit), la més verinosa (els animals no en mengen). Últimament hi ha hagut uns casos d’enverinament perquè es confon amb l’enciam de font. A la tardor floreixen els safrans (colchiques).
Plantes medicinals:
La genciana, l’àrnica, la salsifraja, la cua de cavall, també anomenada nuadella.
Plantes comestibles:
Les xicoies, l’enciam de font, els coscons. Com a fruits tenim els gerds i els nabius. No oblidem els bolets; murgues, carreroles, rovellons, ceps, cogomes. Un botànic francès l’havia anomenada: “la vallée des fleurs”.
La fauna:
Les granotes són les primeres a sortir després d’haver hivernat a sota terra. Les femelles ponen a les basses d’aigua, dels ous en surten els caps grossos (têtards), que creixeran, esdevindran granotetes amb una cua i finalment granotes adultes. Les truites, que ara són de piscifactoria, els tritons, que se’n troba algun a les basses del Querol. Escurçons i vidriols, guineus i no sé si han desaparegut el gall i la gallina de bosc (magnífics ocells que vivien al bosc de l’obac i cantaven a punta de dia). Els ratpenats, que a la nit s’ajocaven al sostre de les corts. I no oblidem els isards que viuen al cap de les muntanyes. Ara ha aparegut una plaga de mamífers: els porcs fers o senglars, que causen molts danys als prats furgant-los amb els ullals.
La vida a la vall:
Al segle passat, a principis del segle XX, la vida a les bordes era molt dura, sense llum i aigua. I la feina de pagès encara era més dura. Els prats es dallaven amb la dalla i l’herba es portava amb feixos al coll, cap a l’era. Hi havia un caminet que travessava la vall i la pastura també es baixava a la casa pairal de Canillo i veïnats, amb mules, matxos i rucs. Més tard, el camí es va eixamplar i es van utilitzar carros amb rodes de ferro que feien molt soroll. Molt més tard ja van circular els carros amb rodes de goma que podien entrar als prats i es carregava l’herba amb rama. Actualment, els jeeps, tractors i embaladores han suplantat tot l’antic.
Algunes curiositats:
Al bosc del peu d’Incles s’hi troba una roca anomenada l’home dret, perquè té forma de figura humana. A Juclà també diuen que hi ha una anella on Carlemany hi va estacar el seu cavall, però fins ara ningú no l’ha trobada.
Al segle passat, el port de Manegor i de Fontargent van ser un lloc de pas de contrabandistes i refugiats de la guerra civil espanyola.
Fa uns quants anys, TV3 va fer una pel·lícula basada en el llibre de Francesc Viadiu Entre el torb i la Gestapo, i algunes seqüències van fer gravades a Incles.
Acabarem felicitant el comú de Canillo perquè durant els mesos d’estiu ha prohibit de les 9 a les 18 l’accés rodat a la vall (menys els que hi tenen bordes o finques). Un vehicle elèctric transporta la gent durant tot el dia pels 3 km de camí del peu al cap de la vall. L’estiu del 2017 va transportar 15.134 passatgers (font oficial de turisme).
La vall d’Incles és per a mi la vall més harmoniosa d’Andorra!
Etiquetes
  • #1 Peret
    (04/06/18 07:40)

    Si els nostres politics no rectifiquen la massificació de gent matará aquestes muntanyes,la flora i fauna que aqui descrius anirá desapareixent i ja ni tant sols podrem gaudir del silenci o de la mùsica del vent i les aigues.I per acaber parlant de Mossén Cinto Verdaguer i del seu poema Canigó sobre les valls d'Ordino i Incles,aqui el mossén si hagués visitat la Vall del Madriu,segurament l'hagués inclós al poema.Aquesta Vall que no fa mases anys vaig coneixer, em deixá bocabadat es preciosa tan o més que les altres.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477