Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Lara, la postpolítica

Després de la postveritat ens haurem d’acostumar a la postpolítica
Actualitzada 30/05/2018 a les 07:03
Un país al bell mig d’Europa. Unes eleccions. Uns resultats inesperats i alguns diuen irracionals. La impossibilitat, en un primer terme, de constituir govern. Finalment, un pacte prenyat. L’aliança de dos partits, a les antípodes de l’espectre polític. Un, ancorat a la dreta o, més ben dit, a l’extrema dreta. L’altre, amb origen filosòfic a l’esquerra, i imbuït dels valors dels grups antisistema. Per tant, unes diferències abismals en els programes proposats als electors. Tot i això, acaben per tancar un acord per governar junts. Deixen de costat les seves nombroses i evidents divergències. Entre elles, les que es refereixen a la seva inclusió i participació a Europa. Pacten, d’una banda, una fiscalitat tova per a les empreses, i, de l’altra, un revingut universal, encara que limitat en el temps. Aniquilen la reforma de les pensions de jubilació que el precedent govern havia instat amb valentia. No els preocupa el cost d’aquestes mesures. Ni en parlen. Són únicament el ciment que els hauria de permetre governar, tot i la seva contraposició ideològica. A l’entorn, inquietud de tots els veïns. No entenen aquesta manera de fer política i aquest acord de conveniència entre dos partits que no tenen res en comú. Les conseqüències econòmiques, que patiran també, els inquieten. Més enllà d’aquestes diferències en l’àmbit polític, constaten com ja afloren les divergències culturals, base d’aquestes dues ideologies. Prediuen un fracàs total d’aquest govern que, en el dia a dia, haurà d’assumir mesures de gestió, forçades pels esdeveniments, i que comportaran unes discussions eternes, que podrien portar a una paràlisi total.
De cop, apreciat lector, en rellegir aquesta columna, m’adono que he caigut en una greu omissió. Si alguns creuen que em lliuro aquí a un exercici de prospectiva política casolana, que es tranquil·litzin. De cap manera aquestes quatre ratlles es refereixen a les nostres petites Valls. La meva única intenció era descriure la situació que viu Itàlia. Nosaltres, per sort o per desgràcia, i que jo sàpiga, no tenim cap antic pallasso al front d’un partit. I no puc imaginar que alguns malpensats opinaran que a les mateixes causes, els mateixos efectes.
  • #4 Josep C.
    (30/05/18 13:05)

    Sr.Rascagneres per sort o per desgràcia vàrem tenir un Cap de Govern que era Advocat

    Respondre
  • #3 Jordi
    (30/05/18 10:07)

    Apreciat columnista, nosaltres a casa nostra tenim prou problemes com per no ocupar-nos del que li passa al veí, no li sembla? Ho dic perquè la postverdad, la postpolítica, el populisme, la postcultura i altres post ens estan fent perdre la raó i el sentit cumún a nivell polític, econòmic, social i cultural com per ocupar-nos d'Itàlia, no li sembla?

    Respondre
  • #2 Isidre E.
    (30/05/18 07:29)

    Ja he vist que no parlàveu de la nostra política domèstica

    Respondre
  • #1 Isidre E.
    (30/05/18 07:25)

    Sr. Rascagneres vostè creue que el PS es un partit "imbuït dels valors dels grups antisistema" ? Antisistema de quin país? m'ho podria explicar? Com a molt digui'm que el PS es un socialisme a l'andorrana.
    Però sincerament el PS està tant lluny dels partits antisistema com nosaltres de la lluna. No falti als antisistema per favor

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477