Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

El gos i els pactes

La història d’un noi detingut diverses vegades per robar un animal de la gossera i endur-se’l a casa em crida l’atenció
Actualitzada 28/05/2018 a les 20:54
Em crida l’atenció l’estrany incident del gos, no sé si a mitjanit. La història d’un noi detingut diverses vegades per robar un animal de la gossera i endur-se’l a casa.
L’home, pel que llegeixo, ha estat detingut en tres ocasions. Les dues primeres va intentar-ho amb un pastor belga malinois, i en l’última ocasió amb un exemplar de bichon maltès. Pel que diuen les cròniques, el presumpte autor dels fets havia establert una gran amistat amb el primer animal i anava sovint a la gossera, on treia els gossos a passejar o els donava de menjar.
No voldria frivolitzar sobre el tema. Al noi se l’acusa d’un delicte contra el patrimoni i no sé si la reincidència pot afectar la seva situació.
Des de fora, la situació no s’entén gaire. Més enllà de les circumstàncies personals del noi, que desconeixem, sembla evident que és una persona que els cuida, com demostra el fet que anés a donar-los de menjar o a treure’ls.
Els dos gossos que ha intentat endur-se són molt diferents. El pastor belga malinois és un tipus de pastor alemany sovint utilitzat per la policia, un gos elegant amb molt bona planta que pel que sembla requereix molta atenció. En canvi, l’altre, el bichon maltès, és un gos petit, el típic de companyia. Un gos simpàtic, de caràcter més fàcil; almenys, en teoria.
La gossera d’Andorra (visito la web) té bona pinta. S’hi veuen unes instal·lacions modernes, on sembla que els animals abandonats estan ben cuidats. En qualsevol cas, no deu ser gaire fàcil trobar gent que vulgui fer-se càr­rec dels animals, com també ignoro el destí dels gossos que hi fa molt de temps que hi són.
Tampoc pretenc insinuar que els estaments oficials, la mateixa gossera o la policia hagin actual malament, però em pregunto si no es podria buscar una situació satisfactòria per a totes les parts.
Quan es tracta de buscar solucions sense atendre els principis, diguem-ne legals, sembla que s’actuï en contra de l’odre establert, però moltes vegades la conciliació és el millor camí.
No es podria acabar la història amb el noi amb un gos i un acord?
Bona part dels problemes que en l’actualitat ens porten a un car­rer sense sortida tindrien solució si es busqués més la concòrdia i menys l’enfrontament.
I com diria un advocat, sempre és millor un mal pacte que un bon judici.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477