La sensibilitat i les emocions aixequen barreres que la intel·ligència per si sola no pot aixecar. Són eines potents que traspassen tot allò que et proposis, que van molt més enllà del pensament racional. Són armes capaces de conquerir molts terrenys on la força de la raó no té res a fer.
L’emoció es genera pel significat que atribuïm a una situació que considerem psicològicament rellevant. És evident que si aquest significat canvia, l’emoció també pot canviar. Les emocions no tan sols ens fan sentir i vibrar, sinó que ens solen empènyer a actuar. Són catalitzadors perfectes d’una reacció química que impulsa les persones a sentir-se plenes, vigoroses, amb la força suficient per emprendre amb il·lusió, entusiasme, passió i moltes garanties d’èxit allò que s’hagin proposat. Posseeixen també una qualitat imperativa, és a dir, poden interrompre allò que estiguem fent, portant la nostra consciència a plantejar i decidir què volem i què no volem. Jo no tinc cap dubte que raó sense emoció no té cap sentit, i que les accions sense un bon adob de sentiment, es converteixen en guisats de sabor insípid. I tinc també molt clar que mai es penetra en la ment de les persones sense la gran força del teu cor. Johann W. Goethe va dir: “quan el cor és bo, tot pot aconseguir-se, tot pot corregir-se”.
Com m’agradaria que les persones fóssim més sensibles i emotives. Com m’agradaria que la humanitat recuperés el sentit romàntic de la vida. Com m’agradaria viure en un món més discret i humanitzat, on l’amor, els sentiments i les emocions fossin molt més importants que els diners, el poder i la notorietat personal.
Tinc l’aspiració de viure la vida malbaratant una gran dosi d’emocions, però sovint a la meva llengua li falten paraules per poder expres- sar adequadament els sentiments de la meva ànima.
