Nadal té les arrels en celebracions anteriors al cristianisme. Les primeres nits d’hivern són les més llargues de l’any i a partir del 25 de desembre comencen a escurçar-se. Els nostres ancestres, així, feien la celebració per donar la benvinguda al sol, del triomf de la llum sobre la foscor i si detallem una mica veiem que el Nadal tal com el celebrem manté molts elements pagans: els àpats abundosos i col·lectius, l’alegria desmesurada, l’ostentació i els regals... tots ells components de les saturnals romanes, les festes de desembre. Els estudiosos ens recorden sovint que els primers cristians van dubtar sobre quin dia marcar al calendari per al naixement de Jesús fins que es van decantar per convertir el Natalis Solis Invicti romà del 25 de desembre en el Natalis Domini Jesu Christi.
Aquest és només un exemple, potser el més rellevant ja que per al cristianisme és una de les dates més assenyalades del calendari, però podríem continuar amb Sant Joan o Setmana Santa per argumentar que les festes cristianes són adaptacions de festes paganes. El món i la societat que el conforma no va començar amb el cristianisme, sinó que ja existia, s’organitzava, tenia els seus ritus i feia les seves festes adaptades al territori on vivien. No descobreixo re en aquest article, perquè el que explico ho sap tothom amb un mínim de coneixements i per tant no dubto que el conseller Carles Naudi també sap que la nostra cultura no té “orígens cristians”. Convé que els nostres representants públics facin un ús correcte del llenguatge i recordin que en una societat laica cadascú adopta la religió que vol i celebra les festivitats com li plau.