Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Desconcertant

Cada dia de partit juguen com mai i perden com sempre
Actualitzada 24/05/2018 a les 11:09
Aquests darrers dies he estat fent teràpia comunicativa, que no és res més que fer-la petar ara amb l’un ara amb l’altre. Els meus companys de conversa han estat alguns dels lectors de les meves columnes i el tema ha estat el següent: què hi troben que els porti a llegir-les cada setmana. Us confessaré que a vegades m’amoïna escriure a Andorra i no parlar gairebé mai de res relacionat únicament amb el país, però m’he adonat que, a banda del ter­ritori andorrà (inclosa la vuitena parròquia), hi ha gent que em llegeix des de molts llocs dels Països Catalans.
Parlant amb alguns futbolistes d’un equip del país em van assegurar que ells cada dia de partit juguen com mai i perden com sempre i que, en canvi, jo solc escriure com sempre i no perdo mai. Em va agradar la comparació, tot i que, diguin el que diguin, ells la toquen molt bé i jo gairebé no hi toco. Mireu si tinc raó en això de no tocar-la que en Joaquim i en Sergi, amb paraules distintes, em van confessar més o menys el mateix: que tot sovint començaven a llegir el bitllet i quan arribaven al final tenien la sensació d’haver-s’ho passat molt bé, però que no sabien del tot de què parlava, si del fregall o de l’escombra. És a dir, que necessiten dues lectures per a copsar què els estic dient, si és que algun cop els dic res, i decidir si els parlo de broma, seriosament o enfilant-me als núvols alts que sempre m’enteranyinen.
La Cinta, des de Vinaròs, i en Marc, des d’Elna, estan d’acord a afirmar que s’ho passen rebé amb els focs artificials que munto a l’hora de lligar paraules i que se sulfuren quan ensopeguen amb mots que fa anys que no senten i dels quals ignoren el significat perquè no volen deixar res per verd. La Meri, des de les Escaules, a l’Alt Empordà, confessa que s’hi diverteix, que sempre hi troba un motiu per a la rialla o per al simple “somriure fi que es dispersa com grills de taronja”. En fi, cadascú hi diu la seva i, dient-la, intenta etiquetar-me. Amb tot, el lector que em sembla que l’encerta més a l’hora de definir les meves columnes i a mi mateixa és en J. F., que no sé mai si roda per Mollerussa, Solsona o les Borges Blanques. Ho diu amb un sol mot: desconcertant. La setmana entrant més desconcert.
  • #2 Felissa Domingo
    (25/05/18 12:36)

    Desconcertante, si, pero molt encertats els teus comentarios. Segueixen.

    Respondre
  • #1 Rimentol
    (24/05/18 15:17)

    Ja no hauries de ser de l'Empordà!

    Concert Desconcertant
    ORQUESTRA DE CAMBRA DE L'EMPORDÀ

    https://www.youtube.com/watch?v=3wmIOYsvtXo

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477