Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

La importància de créixer amb grans valors

Potser tothom hauria de fer una reflexió sobre allò que vam aprendre de petits
Actualitzada 17/05/2018 a les 21:11
    Marc Romera
En la societat actual en què ens trobem, molt sovint s’estan oblidant coses fonamentals i de caràcter important. Potser tothom hauria de fer una reflexió sobre allò que vam aprendre tots de petits o, si més no, que hauríem d’haver après. Al cap i a la fi, són els primers cinc anys de vida d’una persona els que determinen quina informació s’instaura al subconscient, per tal de poder resoldre una possible situació al futur, atès que aquesta és la funció de la ment subconscient, poder facilitar de manera immediata una resolució davant de qualsevol acció. I tot i que tots ens fem grans i creixem dia a dia com a persones, acumulant diferents experiències que ens enriqueixen i modelant el nostre caràcter davant de les dificultats, tenim patrons de conducta molt antics i molt arrelats que ens fan actuar d’una manera que, tot i conscientment saber que no és la que ens afavoreix o la que voldríem, ens fa sobreviure.
I és per aquest motiu que, reprenent el titular d’aquest article, un ha d’estar atent a la informació que transmet a tots aquells nens, joves i adolescents que representaran el nostre futur el dia de demà; sobretot aquells afortunats que gaudeixen de tindre fills i els que d’alguna manera tenen contacte directe amb aquests col·lectius, com ara podria ser professors d’escola i d’altres professors. Perquè tot i ser o no ser conscients d’aquesta realitat, és un fet tangible i demostrable que moltes de les pors, moltes de les nostres creences –tant limitadores com impulsores–, molts dels nostres valors, tenen un origen molt antic, on d’alguna manera vam estar tots exposats davant d’un constant cúmul d’experiències i informació vital per al nostre creixement humà. I quan un ja és una mica més gran, més adult, en molts casos no troba el camí per desfer-se de tota una sèrie de pensaments, hàbits i patrons de conducta que fa tant de temps que practica. El pitjor és que com més temps passa, més difícil és poder canviar totes aquestes coses i d’alguna manera arribar a gestionar els nostres resultats a través de la gestió de les nostres emocions.
Potser hauríem de tornar a aquella època en què, molt abans de creure en tots aquells comentaris de les persones que ens envoltaven fins fer nostres les seves pors, valors i creences, ens vèiem amb la confiança suficient per poder somiar que podríem obtenir qualsevol cosa. Seria fantàstic que haguéssim après a prendre confiança davant dels reptes, o la importància d’aprendre certs valors comuns i humans per poder utilitzar-los en el futur. Potser la nostra assignatura pendent seria haver tingut classes de consciència o bé assignatures d’apoderament.
Però la realitat és que vam aprendre que un més un era igual a dos i se’ns van oblidar els deures d’aprendre a no desanimar-nos mai davant de les dificultats, o de ser perseverants per allò que estimem i volem aconseguir. Sempre escoltàvem: “Has d’estudiar i treure bones notes per al dia de demà tenir un bon futur.” O coses com: “Si no estudies no arribaràs enlloc.” I no tracto de dir que la informació acadèmica no sigui important –és clar que ho és–, dic que realment no serveixen de res tots els títols que hi hagi penjats en una consulta o en un despatx si ens oblidem del que és senzill però veritablement important. Parlo d’escoltar un bon dia en entrar a un lloc o a un ascensor. Parlo de donar les gràcies quan ens donen un servei. Parlo de demanar si us plau quan volem qualsevol cosa.
En quin moment vam perdre les coses importants? En quin moment vam deixar que l’atabalada societat ens absorbís fins al punt de transformar-nos en robots automatitzats per patrons subconscients sense prendre consciència del que de veritat importa?
Potser algú em titllaria d’exagerat, però soc dels que valoren els pocs herois d’aquest món, aquestes persones que amb petits detalls canvien el món. Els que somriuen sense motiu, els que afronten les pors, els que ajuden la gent gran a creuar el carrer, els que diuen molt bon dia en entrar a algun lloc sense conèixer ningú.
Encara hi som a temps. Encara podem recordar i fer un esforç. Encara podem canviar el món.
Etiquetes
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477