Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Lliçons de la revolució del ferrocarril

Tant el ferrocarril com Internet van canviar el món, però no tan aviat com els inversors pensaven
Actualitzada 17/05/2018 a les 09:40
    Javier Tomé
El bitcoin, per esmentar la que possiblement sigui la més coneguda de les criptomonedes (ja n’hi ha més de 1.400), neix el 2009 segurament com una protesta i un recurs per combatre la repressió financera que en la dar­rera dècada han portat a terme els bancs centrals. Convé recordar que els EUA han emès en els últims 8 anys més dòlars que en l’acumulat de tota la seva història prèvia, el Japó fa 20 anys que imprimeix iens, i el Banc Central Europeu ha triplicat el balanç des de l’inici de la crisi. A alguns països llatinoamericans la cosa se n’ha anat de les mans: Veneçuela, on ja val més el paper d’impressió del bitllet que el valor nominal del bitllet, té inflacions anuals del 6.000%. Aquí, a l’ecosistema euro, les conseqüències les veiem a diari. L’estalviador no rep cap rendiment pels estalvis. Res que premiï el sacrifici de privar-se de consumir, al contrari de l’especulador, a qui els tipus d’interès negatius incentiven a endeutar-se. D’una manera molt gràfica, l’especulador podria ser un estat, emetent més i més deute a tipus negatius, i l’estalviador qualsevol persona –o empresa– financerament prudent. Un físic diria que els bancs centrals, ostentant i exercint el monopoli de l’emissió de moneda, han invertit la gravetat. Credibilitat el que se’n diu credibilitat, els banquers centrals d’avui dia no en tenen gaire.
Ara bé, és la criptomoneda l’alternativa a la repressió financera i la manipulació dels bancs centrals? Els detractors basen el seu discurs en l’absència de regulació (i jo em pregunto, però algú se’n fia dels reguladors?), en el no reconeixement ni de bancs comercials ni d’estats, en l’opacitat o en les fortes oscil·lacions dels seus preus. Raó no els falta, siguem honestos.
El problema és que, conduït per l’emoció d’una tecnologia nova i potencialment revolucionària –el blockchain–, l’inversor compra i compra sense parar-se a pensar en el suposat valor intrínsec de l’actiu. A més, s’hi afegeix el drama dels països amb forts controls de canvi, per als habitants dels quals la criptomoneda és infinitament més segura que un dipòsit a qualsevol banc domèstic denominat en la moneda de curs legal. No és la primera vegada que veiem quelcom així. A principi de segle les accions relacionades amb la indústria ferroviària –considerada la primera bombolla tecnològica de la història– es disparaven sobre l’expectativa que el ferrocar­ril ho canviaria tot, fins al punt que el juny del 1845 existien plans per construir a Anglaterra 12.000 quilòmetres de via, superant en 20 vegades la longitud del país. Es va crear per tant una enorme sobrecapacitat que impedia la viabilitat de la majoria de projectes, amb l’agreujant d’una societat encara no preparada per assimilar el canvi. Només dos anys més tard, les accions ferroviàries van baixar un 85%, i el 90% de les companyies del sector van fer fallida. El 2000 n’és un altre exemple. La paraula puntcom era com el toc de Mides. Semblava que Internet ho canviaria tot, però van ser necessaris almenys 10 anys perquè la velocitat en les connexions, les Wi-Fi, els smartphones i, sobretot, la societat, es desenvolupessin prou per absorbir i adoptar el canvi. L’esclat de la bombolla puntcom, la purga de la sobrecapacitat i la desaparició de les empreses sense valor afegit eren necessaris. S’havien equivocat els inversors? La resposta és òbviament que no. Tant el ferrocar­ril com Internet van canviar el món, però no tan aviat com els inversors pensaven.
M’atreviria a dir que la criptodivisa és una altra bombolla de llibre, en aquest cas al voltant de la tecnologia blockchain, que sincerament pocs de nosaltres entenem o som incapaços d’explicar de forma comprensiva. Per contextualitzar-ho, l’Organització de les Nacions Unides reconeixia l’any passat 194 països, i segons l’ISO –l’Organització Internacional de l’Estandardització– hi ha 182 divises de curs legal. Quelcom passa quan ja s’han comptabilitat més de 1.400 criptodivises.
No hi ha motius per rebutjar el fet que en el futur el mitjà de pagament serà digital, de fet estem passant gradualment del bitllet al plàstic i del plàstic al mòbil. Haurem de deixar que la societat s’adapti sense presses a una nova tecnologia que segurament comportarà canvis importants i positius, però on només algunes criptomonedes sobreviuran i cohabitaran amb les de curs legal. Ja ho deia el mestre Buffet fa molts anys: “Inverteix només en allò que entenguis, perquè la prudència ens farà perdre algunes bones inversions, però ens permetrà evitar grans pèrdues.”

* Javier Tomé, Gestor de fons d'inversió a Fimarge, SFI
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477