Lauredià en Comú?

No seré gaire original aquesta quinzena però he decidit seguir de manera fidel l’actualitat política del país. Aquests dar­rers dies, he pogut llegir a la premsa que hi ha cert malestar a la majoria comunal que dirigeix la parròquia de Sant Julià de Lòria, ja que sembla que els consellers electes de DA no poden assistir a les juntes de govern i són apartats de la major part de les decisions polítiques que es poden prendre, i això malgrat que formin part del grup polític que va guanyar els darrers comicis. Aquestes lectures m’han fet evidentment reflexionar sobre la idoneïtat i perdurabilitat de les unions polítiques que es creen en el moment de les eleccions. Sovint, aquestes faccions es generen amb l’únic objectiu de desestabilitzar els partits polítics governants i, malgrat tinguin un programa electoral únic, no tenen un ideari compartit i assumit pels seus diferents membres. I aquest és el cas, al meu parer, de Lauredià en Comú. Aquesta agrupació política, formada per independents i partits polítics diversos, que en alguns casos estan radicalment oposats en les seves idees, no podia funcionar de cap manera. I era força evident des del principi. En efecte, com es pot entendre que partits polítics com DA i SDP s’oposin frontalment pel que fa a la gestió estatal i puguin posar-se d’acord en qüestions comunals? Com es pot concebre que es puguin plasmar en un programa electoral únic idearis radicalment diferents? Aquesta manca de coherència, aquest matrimoni celebrat però no consumat, ha passat factura des de l’inici a la majoria comunal laurediana: decisions preses sense consens, desinformació greu de consellers que estan al capdavant d’un departament comunal, informació contradictòria donada a la premsa (personalment, m’agradaria saber si es farà o no el ràfting), etcètera. I podria donar molts altres exemples, però crec que aquests són suficients per demostrar que no podem parlar d’unitat laurediana.